Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  superior
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPERIOR adj. i subst.: cast. superior.
|| 1. Situat més amunt. a) En sentit local. De les parts superiors a les parts inferiors, Albert G., Ques. 34. Donava accés a les habitacions superiors, Pons Com an. 148.—b) En sentit immaterial (quant al grau, rang, valor, mèrit, importància). Les potències inferiors sien sotsmeses a les superiors, Tirant, c. 351. Aquests infortunis formidables que sols pesen damunt els esperits superiors, Roq. 46. Ensenyament superior: el de grau més alt, universitari. Coses de qualitat superior: coses de les millors dins llur gènere. Es cafè ha d'esser superior, Roq. 12. Esser superior a algú, a alguna cosa: tenir més mèrit, més força, més valor, etc., que aquella persona o cosa.
|| 2. m. El qui té autoritat sobre un altre o altres. Se faça absoldre per lo superior, Eximenis Conf. 26. Lo regonegan com a cap y superior de aquelles, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 109).Especialment: a) El qui governa una congregació o comunitat religiosa. Per los dits cònsols o soperior del dit monestir, doc. any 1437 (Miret Templers 428).—b) Cadascun dels qui, sota les ordes del rector, tenen autoritat damunt els col·legials d'un seminari eclesiàstic.
    Fon.:
supəɾió (or., bal.); supeɾió (occ.); supeɾióɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí superiōre, mat. sign.