DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPERLATIU, -IVA adj.
Situat a la major altària qualitativa; cast. superlativo. Ab sanch de la mia persona lo pogués pujar en lo més superlatiu grau, Tirant, c. 131. Encara que posseís condicions superlatives, va esser... homo humil, Penya Mos. iii, 76. Especialment: a) Superlatiu: en gram., forma que expressa el grau més alt (superlatiu relatiu) o un grau molt alt (superlatiu absolut) del significat d'un adjectiu o d'un adverbi.
    Etim.: pres del llatí superlatīvum, mat. sign.