DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPLICAR v. tr.
Demanar amb humilitat; cast. suplicar. a) Usant com a complement indirecte el mot o mots indicadors de la persona a qui es dirigeix la petició. Natana... soplicava a l'abadessa que... no la traguessen de l'orde, Llull Blanq. 20. Molt humilment suplicaren al senyor rey, Muntaner Cròn., c. 289. Suplicà-li que per contemplació sua..., Metge Somni ii. Fes-me gràcia d'una mica de l'aigua..., li suplica, Alcover Poem. Bíbl. 33.—b) Usant com a complement directe el mot o mots indicadors de la persona a qui es dirigeix la petició. Soplich lo rey de pau que'ns abric, Turmeda Diuis 37. Agenollà's dauant ell e suplicà'l... que li volgués dar caritat, Tirant, c. 6. Déu qui no fall als qui devotament lo sopliquen, doc. a. 1464 (Cat. Pal. 6.). Soplicar vull vostra gran excellència, Somi J. Joan 1228.
    Var. form. ant.: soplegar (Hon humilment senyor soplec a la vostra reyal magestat, doc. a. 1306, ap. Rubió Dipl. 33).
    Etim.: del llatí supplĭcāre, mat. sign.