DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPLICI m.: cast. suplicio.
|| 1. Pena corporal greu. Y molt vergonyós y molt ver suplici, Passi cobles 82. Los que per amor de algun mundanal suplici o per temor de les penes d'infern se dexen de peccar, Péreç St. Vicent 53. 1 El dia dels suplicis el poble se congrega, Alcover Poem. Bíbl. 73.
|| 2. ant. Lloc on s'executa o s'exhibeix una pena de mort. Suplici ahont sentencian un criminós: Patibulum, furca, Torra Dicc. Al traginer de garrot qui aportà lo cadàver del dit Castañer de la plasa de Cort al suplici, doc. any 1642 (Hist. Sóller, i, 306).
|| 3. fig. Patiment molt greu, difícil de suportar. Un suplici que el metge eternitzava no venint mai, Oller Febre, ii, 226.
    Etim.: pres del llatí supplĭcĭum, mat. sign.