Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  suport
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPORT m.
|| 1. Acció de suportar; cast. soporte, sostenimiento. Al qual suport ajudar pot a veguades, Eximenis Dones 36 vo (ap. Aguiló Dicc.). Conexerem quanta dolor hagueren, | puys que morir los fou millor suport, Ausiàs March xvii. Especialment: a) Tolerància del creditor envers el deutor; concessió de moratòria per al pagament del deute (Mallorca). Fer suport a algú: concedir-li moratòria. Per haver suport en los deutes que demanen a la vila, doc. a. 1453 (Hist. Sóller, i, 499). Som uns pobrets que hem de viure de s'hostal, y es suport que porem fer no és gayre, Alcover Rond. vi, 156.
|| 2. Allò que suporta o sosté; cast. soporte, sostén. a) En sentit material. Havia fet fondre es suport de plata esmaltada a una veracreu, Ignor. 67.—b) En sentit figurat. Amb desig de fer d'aquell marit l'home seu, el suport de la seva vida, Llor Laura 267.
    Fon.:
supɔ́ɾt (or., occ.); supɔ̞́ɾt (val., bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de suportar.