DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPORTAR v. tr.: cast. soportar.
|| 1. Tenir una cosa al damunt, rebent-ne el pes o la pressió. Una nau amb dues grans arcades que soportaven la teulada, Víct. Cat., Ombr. 35.
|| 2. Resistir una força contrària, una molèstia, un dany, una situació difícil (física o moral) sense deixar-se'n dominar. No aurà companyes o parents qui'l trebayl soportassen, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Deu... instruhir los proismes seus... e subportar benignament los desordonats e de mal comportar, Eximenis Cercapou 90. Per què és damnós soportar fam?, Albert G., Ques. 5. Dífícil cosa és soportar la pobresa, Isop Faules 9.
|| 3. Tolerar, permetre, no impedir (allò que caldria o es podria evitar). La Denisa... suportà aquella expansió del seu marit, Pons Com an. 18.
|| 4. Fer suport, tenir tolerància amb el deutor, concedir-li moratòria (Mall.). II mília DCCC sous... per ço que supportàs la gent de la peyta, doc. a. 1406 (Revest Ens. 84). Si me'n demanen a espera; | a tothom puc suportar, entremès mallorquí (ap. Alcover Cont. 455).
    Fon.: supuɾtá (or., men., eiv.); supoɾtá (occ., mall.); supoɾtáɾ, sopoɾtáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí supportare, mat. sign.