DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATSUPREM, -EMA adj.: cast. supremo.
|| 1. Superior a tots els altres. Pus que nós fom sobra l'orla suprem, Febrer Purg. iv, 34. Té per supremes grans impetres, Viudes Donz. 687. Y fas esforsos suprems, Penya Poes. 122. Tant que ha sofrit, i encara no sap el dol suprem, Alcover Poem. Bíbl. 73. L'ésser suprem: Déu. Tribunal Suprem: el tribunal superior a tots els altres d'un país, les sentències del qual són inapel·lables.
|| 2. Darrer dins la vida d'algú. L'hora suprema o el moment suprem: la mort. Li havia fet ofrena d'aquell llibre, record suprem i relíquia veneranda, Riber Miny. 159.
Fon.: supɾέm o supɾém (Barc., Val., Palma).
Etim.: pres del llatí suprēmum, mat. sign.