DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SURO m.
|| 1. Teixit produït pel fel·logen de l'alzina surera; cast. corcho. L'un d'ells près una planxa de suro qui estaua ligada ab un ferro, Tirant, c. 284. Suro bord: el que no és bo per a esser treballat.
|| 2. Peça o tros del dit teixit, especialment el que serveix per a mantenir en surada els ormeigs de pescar; cast. boya, veleta. Un caxó ab suros y escandays, Ignor. 13. a) Tap de la dita matèria (Tamarit de la Ll.).—b) Càntir cobert de suro que conserva fresca l'aigua (Benicàssim, ap. Aguiló Dicc.).—c) Blanc de trets (Camp de Tarr.). Fer suro: fer blanc, encertar-lo.
|| 3. Alzina surera (Conflent, Empordà); cast. alcornoque. Una clapa espessa de suros i alzinots, Ruyra Parada 30.
|| 4. Cor o mascle de la panolla de blat de moro (Gandesa, Ribera d'Ebre, Baix Aragó, País Valencià); cast. corazón de mazorca.
|| 5. fig. Molt insensible o molt curt d'enteniment; cast. zoquete, tronco.
|| 6. fig. Por, temor (val.). «Tinc molt de suro abans d'examinar-me».
    Loc.—a) Cor de suro: cor insensible.—b) Cap de suro: caparrut, tossut.—c) Cara de suro: cara sense vergonya. En Tomeu... se presentà molt trempat, ab cara de suro y sa rialleta a sa boca, Penya Mos. iii, 135.
    Var. form. dial.: suiro, súrio, suire, siure.
    Fon.: súɾu (or., Sóller, men., eiv., alg.); súɾo (occ., val.); súјɾu (Bagà, Calaf); súјɾo (Sort, Tremp, Organyà, Oliana, La Llitera); súɾio (Artesa de S., Sidamunt); síwɾə (Ross., Capcir, Cerdanya, Conflent, Vallespir).
    Etim.: del llatí sūbĕre, mat. sign. ||1.