DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SURRA f.
Tupada; cast. zurra. Malgrat la intercessió de la mare, li pegà una bona surra, Riba Perot 29.
    Etim.: pres del cast. zurra, mot que és d'origen incert, probablement pre romà.

2. SURRA f.
Arruga de la cara per expressar irritació, segons aquests passatges: Surres: Vultuosa oris compositio, Frontis contractio, Vultus rugata obductio. Fer surres: Vultum corrugare vel contrahere vel obducere, Lacavalleria Gazoph. Ja sé de quin peu se dolen | vostres surres y disgusts, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).

3. SURRA f. ant.
Sorra, llast. Vinent a la Ciutat ab surra, s'entén leyns y barques, doc. a. 1342 (BABL, xi, 430).

4. SURRA
Llin. existent a Canet d'Adri, St. Feliu de G., Manresa, etc.

SURRÀ topon.
Nom d'un puig situat prop de Cabanes (Castelló de la Plana).