Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. surra
veure  2. surra
veure  3. surra
veure  4. surra
veure  surrā
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. SURRA f.
Tupada; cast. zurra. Malgrat la intercessiķ de la mare, li pegā una bona surra, Riba Perot 29.
    Etim.:
pres del cast. zurra, mot que és d'origen incert, probablement pre romā.

2. SURRA f.
Arruga de la cara per expressar irritaciķ, segons aquests passatges: Surres: Vultuosa oris compositio, Frontis contractio, Vultus rugata obductio. Fer surres: Vultum corrugare vel contrahere vel obducere, Lacavalleria Gazoph. Ja sé de quin peu se dolen | vostres surres y disgusts, Rector de Vallfogona (ap. Aguilķ Dicc.).

3. SURRA f. ant.
Sorra, llast. Vinent a la Ciutat ab surra, s'entén leyns y barques, doc. a. 1342 (BABL, xi, 430).

4. SURRA
Llin. existent a Canet d'Adri, St. Feliu de G., Manresa, etc.

SURRĀ topon.
Nom d'un puig situat prop de Cabanes (Castellķ de la Plana).