DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SURT m.
|| 1. ant. Salt; moviment brusc cap amunt. Hac tal pena | mon cor, que no ho poria dir, | car semblava volgués eixir | l'arma del cos: tals surts donava, Metge Fort. 58. E puis la barca qui prenia | tals surts que semblava volàs, ibid. 61.
|| 2. Moviment brusc del cos, produït per un esglai sobtat, per una sorpresa forta; cast. sobresalto. Vaig fer un surt, però no vaig pas tenir temps de dir—Mireu, Ruyra Pinya, i, 25. Les Senyoretes del Mar... es topen, fent un surt, al cim d'un muscle, ibid. 101. Quan en Joan se deixondí altra vegada, ho féu amb un gran surt, Bertrana Crisàl. 27.
|| 3. Esglai sobtat; cast. sobresalto, susto. Reexit del surt que'ns ocasionà, Roger Pera plata 89. O bé hi sangloti el surt sobtat intermitent de l'eco, Riber Geòrg. 91. No va passar res de mal, tret del surt, Lluís Rec. 11.
    Var. form.: ensurt.
    Etim.: del llatí vg. *sūrctum, ‘salt’, part. pass. del verb surgĕre, ‘alçar-se de sobte’.