DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUSCITAR v.
|| 1. tr. Promoure, fer sorgir; cast. suscitar. Altres coses leyalment fenides et posades per transacció... no's poden suscitar, Cost. Tort. II, v, 1. És stada discòrdia suscitada sobre'l regiment e elecció de jurats, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 315). Per la salut sua suscitaria un propheta, Villena Vita Chr., c. 235. Coses... que suscitaven encara més recels a l'esporuguida criada, Oller Vilaniu 127. a) ant. Incitar, induir a fer quelcom. Tots aquells qui'ns venien pregar e suscitar que faéssem avinença, Pere IV, Cròn. 240.
|| 2. ant. Ressuscitar. E no volen creure per nuyla sort | que Jesucrist sucitàs de mort, Bíblia Sev. 193. Car tant tost sucitet | un hom mort a qui hom l'acostet, ibid. 199.
    Fon.: sussitá (Barc.); susitáɾ (Val.); suʦitá (Palma).
    Etim.: pres del llatí suscĭtāre, mat. sign.