DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUSPENDRE (ant. sospendre). v. tr.: cast. suspender.
|| 1. Tenir una cosa en l'aire de manera que pengi; sostenir-la en l'aire com si estigués penjada. Seu sobre quatre tranchs tot sospès alt, Eximenis II Reg. E sospenent-la endarrera com més avant volgués proceir per besar lo, Decam. ii, 127. La corda que sospenia el cadavre, Víct. Cat., Ombr. 41. a) fig. Aquells qui desiren tu servir e qui de terra sospenen lur membrar, Llull Art Contempl. 7, 7. Viana... stech no parlant sospesa en un èxtasi tant gran, Paris e Viana 30.
|| 2. Deturar per algun temps el curs d'una cosa. Lo sant cosset | del infantet | roman illès; | del foch sospès | lo seu cremar, Spill 3602. Comensava a fosquetjar quant suspengueren ses feynes, Aguiló Poes. 143. Y sospengueren el joch, Pons Auca 122. a) Interrompre l'aplicació d'una llei, l'exercici d'un dret, d'un privilegi, etc. Li és dada plena autoritat... de sospendre tots deseximents dats entre sos vassalls, Eximenis XII Crestià, c. 414 (Arch. Ib. Am. xxiv, 360). Han poder de donar-los la absolució o sospendre'ls del entredit, Metge Somni iv. Qui la comuna ley general e corporal sospès en ella, Spill 10978. Y per això sospench per ara la sentència, Faules Isòp. 34.
|| 3. Privar algú per algun temps, del seu càrrec, funcions, sou, etc. Tenguen-se per sospesos dels officis que per nós tendran, Ordin. Palat. 265.
|| 4. a) Negar l'aprovacíó a un que s'examína. «M'han suspès de Filosofia».—b) Deixar d'obtenir l'aprovació (amb complement directe indicador de la matèria en què no s'ha obtingut). «Aquest noi no estudia gens; enguany ha suspès quatre assignatures».
    Fon.: suspέndɾə (or.); suspéndɾe (val.); suspə́ndɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model prendre.
    Etim.: del llatí suspendĕre, mat. sign.