DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUSTENTACLE m.
Allò que serveix per a sostenir quelcom; cast. sustentáculo, soporte. Conseguentment lo sustentacle del cors és molt fort, Albert G., Ques. 76. Als balcons de l'entresol hi havia, en sustentacles del mateix genre, fanals de vidre, F. de Querol (Catalana, vi, 53).
    Etim.: pres del llatí sustentacŭlum, mat. sign.