Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sutze
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUTZE, SUTZA adj. ant.
Brut, mancat de netedat; cast. sucio. Par injuriosa cosa e leja que hom vestit de vils draps e de rots e de sutzes, que siga de costa al noble rey, Llull Cont. 6. 16. No gos lauar bugades ne altres draps o coses sutzes ne lançar alscunes altres sutzures, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Vivents de lur sutze guany, doc. a. 1391 (Rubió Docs. cult. ii, 323). Abrigat de un mantell fort sutze e romput, Metge Somni iii. Lo nom de nostre Senyor Déus... per lur sutze bocha és renegat, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 530). Ab el revés de la mà sutza se refregà els llavis, Víctor Català (Catalana, vi, 7).a) Llana sutza (o llana surja): llana de les ovelles toses i que encara no ha estat rentada; llana que conté la suarda. Tota càrrega de lana sutza o lavada, Leuda Puigc. 1288, p. 508. Tota càrrega de lana, vulla's que sia lavada, vulla's que sia sutza, doc. segle XIV (Priv. Ordin. Valls Pir. 349). Tota persona... que vena lana sutze en Barchinona, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 260).
    Fon.:
ʎánə súɾʒə (Fontpedrosa); ʎána súɾʤa (Alt Pallars). Aquesta expressió, de llana sutza, és l'únic cas en què el mot sutze es conserva en el llenguatge viu.
    Var. form.
ant.: sútzeu, f. sútzea (Sots prevere mal e sútzeu e desastruch, Eximenis Terç, ap. Roca Medic. 146; No hoint aquelles paraules sútzees..., no fent sútzeus toquaments, Sermons SVF, i, 258; Axí com l'or que de la mena'l traen | està mesclat de altres metalls sútzeus, Ausiàs March xciv; Lana súczea, Micer Johan 329; Lana súcea, Tres. Pobr. 31); sutzi, f. sútzia (No volia dar pan blanc si no estava sobre negres e sútzies tovalles, Llull Arbre Sc. ii, 377; Per estar la dita font molt bruta y sútzia de fanch, doc. a. 1635, ap. BSAL, viii, 395; Lana súdzia, Medic. Part. 54); Llanes sutges, doc. a. 1657 ap. Aguiló Dicc., vii, 339).
    Etim.:
del llatí sūcĭdu, mat. sign. La forma surja, com la forma sutja amb el significat de ‘suarda de la llana’, són conseqüència de l'analogia del mot sutja =estalzí. En canvi, la forma sutza ha influït damunt aquesta sutja prenent el sentit de ‘estalzí’. (V. sutja).