Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  títol
veure  titol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TÍTOL m.
|| 1. Designació distintiva d'una obra, d'una empresa, d'un objecte, i posada al començament o part més visible d'aquest; cast. título. Confraria e caritat que fou ordenada... sots títol nom e invocació de nostre Senyor Déu Jesu Christ, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). Scriuí Pilat un titol de la rahó de Jesucrist e posà-lo sobre la creu, Serra Gèn. 216. Escrigué lo títol que tants béns ajusta | y deya, clauat damunt en la fusta: | «Jesús nazarèn lo rey dels iuheus», Passi cobles 106. Especialment: a) Designació distintiva d'una obra escrita, impresa, gravada, etc., que serveix generalment per a indicar l'assumpte o contingut de l'obra i que, si es tracta d'un llibre, va posada al començament, portada o coberta d'aquest. Lo títol del libre és aquest següent en latí, Genebreda Cons. 10. Desparant un articletxo baix des títol «Filosofía de la Historia», Aurora 226.—b) Encapçalament d'un capítol o divisió qualsevol d'un text, en què es designa el seu contingut; subdivisió d'un codi, reglament etc., que tracta d'una matèria determinada. Partiren los consellers damunt en lo primer títol contenguts, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4). Voldria-us lohar los vostres capítols | hi no sé per hon començe los títols, Proc. Olives 1647.—c) Inscripció distintiva d'una peça de ceràmica. Cascuna de aquelles hi ha títols, ço és en cascuna rajola una hora més un any e altre títol lo qual no's pot legir, doc. a. 1444 (BSCC, xiv, 425).—d) En el treball de la seda, expressió del seu gruix, indicant el nombre de diners equivalent (Pons Ind. text.).
|| 2. Designació honorífica; nom que expressa una dignitat o distinció, sia hereditària, sia adquirida; cast. título. D'aquell dia avant pres títol que s'apellà rey de Mallorca e comte de Rosselló, Muntaner Cròn., c. 280. Ha fet manament negú no sia gosat nomenar-se rey sinó aquell a qui sa Magestat volrà donar tal títol, Villena Vita Chr., c. 69. Títol de noblesa: nom de la dignitat (duc, marquès, comte, etc.) que algú posseeix dins la jerarquia nobiliària. a) Persona de títol: persona que posseeix títol de noblesa. Ab la reyna aprés ab totes les dones e donzelles de títol e de gran stat, Tirant, c. 59.—b) Persona que posseeix aquesta dignitat o distinció. «A la processó hi anaven molts de títols».
|| 3. Allò que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica, a un grau professional, a exercir un càrrec o professió; cast. título. Dels barons... qui sots títol de vicaris regeixen lo regne, Pere IV, Cròn. 395. Que'l Cònsol dessús dit anàs ornat del títol de vostra Reyal Magestat, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 235).Amb just títol: amb el poder que confereix un nomenament, un encàrrec legítim, un dret cert. Devien esser del senyor rey per just títol, Muntaner Cròn., c. 188. Faés la dita conquesta ab just títol, Pere IV, Cròn. 37. a) Document que estableix un dret, sia de propietat, sia de crèdit, sia d'exercici professional, etc. «El noi ha tret el títol d'advocat». Lo dit castell e terme té vuy la senyora reyna per cert títol que'n ha del dit senyor, doc. a. 1369 (Col. Bof. xii, 153). Dar-li títol de magisteri, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 304). Ab un títol d'advocat a la butxaca, Oller Fig. pais. 245. On guardava les dobletes | i algun títol de l'Estat, Espriu Cançons 56.
|| 4. Qualitat o serveis que donen dret a alguna cosa; cast. título. Al vell, per lo títol que porta de pare, Proc. Olives 277. Ab quin títol vós manau? Quo jure exerces imperium?, Lacavalleria Gazoph. Títol d'honor o Títol de glòría: els mèrits o qualitats que donen glòria o honor a qui els té. Contenia una memòria | que n'era títol de modesta glòria | per un llinatge honrat, Costa Agre terra 7. a) A títol de: en qualitat de, com a (tal o tal cosa). «He rebut aquests diners a títol de préstec i no de donatiu».
|| 5. Paret que separa dues propietats (Pego); cast. cerca.
|| 6. Barra amb dues banyes que serveix per a sostenir les barres d'un andà (Ripoll, Tortosa). (V. corb, art. 2, II, || 1).
    Fon.:
títuɫ (or., men., eiv.); títoɫ (occ., val., mall.).
    Var. ort.
ant.: titoll (Somni J. Joan 982).
    Etim.:
pres del llatí titŭlus, mat. sign. |||| 1-4.

TITOL m.
Persona eixelebrada i renouera (Palma de Mall.).