DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TÚIXEC m.
Verí, metzina; cast. tósigo, veneno. És cossa possíbol que home pusca viure bevent túxec, Llull Cont. 236, 11. E morí per lo túxech que era en aquella aygua, Llull Felix, pt. vii, c. 37. Tres coses són perilloses de fer: beure túxech per assaig, e anar per mar per guanyar, e descobrir secret a fembra, Jahuda Dits, c. 18. Instrument de follia són els túixecs de la immortalitat, Carner Lluna 198.
    Var. form.: tóxec (Peccador Remut 101, ap. Aguiló Dicc. viii, 161).
    Etim.: del llatí tŏxĭcum, mat. sign. És paraula arcaica en català, readoptada en la llengua literària moderna.