DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. TABA f.
Astrāgal, marraquinca (val.); cast. taba. Altres en dos o tres tabes, | y encara que més n'i haguera, | imitant el joch dels daus, Ros Rom. 81.
    Etim.: probablement del cast. taba, mat. sign., l'origen del qual ha estat discutit i s'atribueix amb certa probabilitat a l'ārab.

2. TABA (o tava). f.
|| 1. Cartell o llista de coses a vendre o a arrendar per subhasta, amb les condicions d'aquesta; cast. taba. Conforme la sčrie y tenor de la tabba [sic], doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Taba de les coses que's venen al encant: Haec Proscriptio, Auctionis proscriptio, Auctionis programma, Auctionarii libelli, Lacavalleria Gazoph. 370. Tava, paper que porta lo corrador que ven casa o alguna possessiķ, Torra Dicc. Lo previngut en la tabba de l'arrendament de la taverna, doc. a. 1750 (Aguilķ Dicc., viii, 5). Se dķna y concedeix a aquell a favor del qual esta taba serā lliurada, el termini de un mes per limpiar y desenrunar tot lo sobre expresat, contador des de el dia que la present taba li serā lliurada, doc. a. 1842, de Ripoll (Scriptorium, maig 1926).
|| 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat (or., occ., val.). Menar o Tenir taba: sostenir conversa, enraonar molt (Empordā). Donar taba: donar conversa llarga, molestar enraonant. Prendre la taba: comenįar a parlar, prendre la paraula. El pare... prenint la tava, com tenia de costum, comenįā a informar la, Rond. de R. Val. 44. Estar de taba: tenir ganes de xerrar o de bromejar (val.). Dones malfaeneres... quant estan de tava, ni pensen que tenen la casa per agranar, els xiquets per a vestir, Martí G., Tip. mod. ii, 294.
|| 3. Mentida, enraonia (en llenguatge d'argot). Si et creus que tot lo que et vinc dient cada festa sķn tabes fulanyes, Vallmitjana La Xava 212 (BDC, vii, 61).
    Etim.: incerta. Wagner Argot 97 suposa que taba, ‘mentida’, ve de taba nom d'os i de joc (V. taba art. 1); perō sembla més probable que tant el significat de ‘mentida’ com el de ‘conversa llarga i poc seriosa’ vinguin de taba amb el sentit de ‘cartell de condicions d'una subhasta’.

1. TABĀ m. ant.
Mena de maletí o bossa de drap. Trobam una taula plegadissa on hauia un tabā de burell folrat de blanq, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 70). Mas prec-vos que em vullats donar | ... | un tabā que hai anit lleixat, Metge Fort. 59.

2. TABĀ m.:
V. tavā.