Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. taba
veure  2. taba
veure  1. tabā
veure  2. tabā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. TABA f.
Astrāgal, marraquinca (val.); cast. taba. Altres en dos o tres tabes, | y encara que més n'i haguera, | imitant el joch dels daus, Ros Rom. 81.
    Etim.:
probablement del cast. taba, mat. sign., l'origen del qual ha estat discutit i s'atribueix amb certa probabilitat a l'ārab.

2. TABA (o tava). f.
|| 1. Cartell o llista de coses a vendre o a arrendar per subhasta, amb les condicions d'aquesta; cast. taba. Conforme la sčrie y tenor de la tabba [sic], doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Taba de les coses que's venen al encant: Haec Proscriptio, Auctionis proscriptio, Auctionis programma, Auctionarii libelli, Lacavalleria Gazoph. 370. Tava, paper que porta lo corrador que ven casa o alguna possessiķ, Torra Dicc. Lo previngut en la tabba de l'arrendament de la taverna, doc. a. 1750 (Aguilķ Dicc., viii, 5). Se dķna y concedeix a aquell a favor del qual esta taba serā lliurada, el termini de un mes per limpiar y desenrunar tot lo sobre expresat, contador des de el dia que la present taba li serā lliurada, doc. a. 1842, de Ripoll (Scriptorium, maig 1926).
|| 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat (or., occ., val.). Menar o Tenir taba: sostenir conversa, enraonar molt (Empordā). Donar taba: donar conversa llarga, molestar enraonant. Prendre la taba: comenįar a parlar, prendre la paraula. El pare... prenint la tava, com tenia de costum, comenįā a informar la, Rond. de R. Val. 44. Estar de taba: tenir ganes de xerrar o de bromejar (val.). Dones malfaeneres... quant estan de tava, ni pensen que tenen la casa per agranar, els xiquets per a vestir, Martí G., Tip. mod. ii, 294.
|| 3. Mentida, enraonia (en llenguatge d'argot). Si et creus que tot lo que et vinc dient cada festa sķn tabes fulanyes, Vallmitjana La Xava 212 (BDC, vii, 61).
    Etim.:
incerta. Wagner Argot 97 suposa que taba, ‘mentida’, ve de taba nom d'os i de joc (V. taba art. 1); perō sembla més probable que tant el significat de ‘mentida’ com el de ‘conversa llarga i poc seriosa’ vinguin de taba amb el sentit de ‘cartell de condicions d'una subhasta’.

1. TABĀ m. ant.
Mena de maletí o bossa de drap. Trobam una taula plegadissa on hauia un tabā de burell folrat de blanq, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 70). Mas prec-vos que em vullats donar | ... | un tabā que hai anit lleixat, Metge Fort. 59.

2. TABĀ m.:
V. tavā.