Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tabac
veure  2. tabac
veure  3. tabac
veure  4. tabac
veure  5. tabac
veure  6. tabac
veure  7. tabac
veure  tàbac
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TABAC (i vulg. tabaco). m.
|| 1. Planta solanàcia de diverses espècies del gènere Nicotiana, i sobretot del Nicotiana tabacum; les fulles d'aquesta planta assecades i preparades convenientment per a esser fumades, ensumades o mastegades; cast. tabaco. Pendrer tabaco de fum per la boca, Lacavalleria Gazoph. Que ninguna persona... se atrevesca dins la iglésia... pendre tabach de fum ni mastegar-lo en fulla, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 917). Corresponsal en el negoci de tabacs, Pons Com an. 61. Tabac de fumar: el que es crema en cigars, cigarretes o pipa, i se n'aspira el fum per la boca. Tabac de xuclar o de prisar: el que, polvoritzat, s'aspira pel nas i fa esternudar. Uns polvos negres, com tabac de prisar, Bosch Rec. 24. Tabac de pota: les fulles de la planta Nicotiana rustica, que en esser fumades fan una olor més forta i molesta que la del tabac corrent (Nicotiana tabacum). a) Color de tabac: color com de castanya clar, semblant al del tabac ordinari. S'usa com a adj.: La casaca malva o tabac, Carner Bonh. 34.
|| 2. Polsim negre que constitueix una malaltia de certs cereals, com el blat i el panís (Tortosa).
|| 3. Tabac bord: belladona (Ripollès, Garrotxa).
|| 4. Tabac bord o tabac de paret o tabac de moro: jusquiam.
|| 5. Tabac de muntanya: àrnica. Li donen el nom de tabac per l'acció esternutatòria que el polsim de les seves flors produeix.
    Loc.
—a) ¿Quin tabac fumam?: es diu en to de reny per demanar a algú que expliqui per què no ha fet allò que havia d'haver fet (Manacor).—b) Totes les mosques (o Tots els mosquits) volen prendre tabac: es diu quan tothom vol saber allò que no convé que sàpiguen o vol intervenir en coses en què no cal que intervinguin.—c) Bon tabac!: exclamació amb què saludam algú quan esternuda (Men.).—d) Agafar amb tabac: agafar algú en el moment de cometre un delicte o una falta (Mall.).
    Refr.
—a) «Bon tabac fa bona cendra»: significa que els bons materials o els bons principis produeixen bons efectes.
    Fon.:
təβák (or., bal.); taβák (occ., val.); təβáku (pir-or. i or. vulgar); taβáko (occ. vulgar); taβáku (alg.).
    Intens.:
tabaquet, tabacot.
    Etim.:
probablement de l'àrab ṭabbaq o ṭubbaq, nom de diverses plantes medicinals, algunes d'elles somníferes. El costum de fumar o xuclar tabac ens ha vingut d'Amèrica, però la paraula existia en castellà i en italià abans de la descoberta d'aquell continent.

2. TABAC m.
Cistelleta rodona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, que serveix per a tenir el pa, fruita, flors o objectes de treball d'agulla de les dones (País Valencià); cast. canastilla, tabaque. VI ampoletes chiques, quatre tabachs de fust pintats, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 300). Un hom joue aparech ab un tabach de roses, Eximplis, ii, 46. En les mans tenia un tabach, paria fos esculpit en maragde, tot rosat de uns petits redons diamants mesclats ab eguals perles, Corella Obres 355. Tabacs o paneres o cistells: Cista, Pou Thes. Puer. 150. Lo tabac o panera per posar les filades o lo que filan: Calathus, Calathiscus, Pou Thes. Puer. 200. L'abecé yo mai la sé, però el tabac del pa yo sí que el sé, per alt que estiga l'alcançaré, Ensisam 153. La Ribera del Xúquer | sembla en els dies d'abril | tabac de flors esclatades | per els besos de les fades, Badenes Cants Rib. 15.
    Loc.

Estar com pera en tabac: estar molt bé (val.).
    Fon.:
taβák (val.).
    Etim.:
de l'àrab ṭabaq, mat. sign.

3. TABAC m.
|| 1. Caiguda violenta (Tortosa); cast. batacazo.
|| 2. Cop violent (Eiv.); cast. porrazo.
|| 3. Tupada, sèrie de cops violents; fig., renyada forta (Mall.); cast. paliza.

4. TABAC m.
|| 1. Enganyapastors || 1 (Maella); cast. chotacabras.
|| 2. Curt d'enteniment (Valls); cast. tonto.

5. TABAC m. ant.
Animal carnisser que apareix citat en un document de l'any 1401 com a devorador de bestiar de llana i cabrú, i per la captura del qual els jurats de Mallorca havien ofert i donaren trenta lliures. Com en la present ila e regna sia stade portade una bèstia appellada tabach, la qual s'és ensalvatgada, e... ha mortes moltes e diverses bèsties cabrunes, anyells e ovelles, doc. a. 1411 (BSAL, iii, 143).

6. TABAC m.
Tàvec (Conflent, Tremp); cast. tábano.

7. TABAC topon.
Cova del Tabac: avenc situat en el terme d'Avellanes, sobre la serra de Mont-roig, prop de l'aiguabarreig del Segre i del Noguera Pallaresa.

TÀBAC m.
Cop de puny, segons Fabra Dicc. Gen.