Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tabal
veure  2. tabal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TABAL m.
|| 1. Timbal; cast. atabal, timbal. Les galeres del rey d'Aragó van tocar les trompes e los tabals, Desclot Cròn., c. 166. Ab trompes e tabals e ab flautes, Muntaner Cròn., c. 296. Com tabal, que si'l tochats lança gran veu e si l'obrits trobar-l'ets buyt, doc. segle XV (Col. Bof. xiii, 220). Los moros feyen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, Tirant, c. 24.
|| 2. Caixa cilíndrica, de devers 60 cm. de diàmetre, feta de fusta prima, que a mitjan alçada està dividida en dos compartiments per una xarxa o reixeta damunt la qual es posa roba d'infant o de malalt que s'escalfa amb la calentor d'un plat o brase instal·lat a sota, quan s'ha de mudar la roba a la criatura o al malalt (Empordà, Collsacabra, Camp de Tarr.).
|| 3. adj., fig. Cridaner o xerraire sorollós (val.); cast. tolondrón, vocinglero. a) Tabal descordat: ximplet, beneitot (Empordà).
    Loc.
—a) Ventre com un tabal: ventre gros o molt ple.—b) Cap com un tabal: cap marejat o adolorit. Posar o Fer a algú un cap com un tabal: marejar-lo enraonant o cridant molt. Tenir un cap com un tabal: estar marejat o tenir el cap adolorit i confús.—c) Treure algú a so de tabal: expulsar-lo sorollosament, a crits (Maestrat, Cast.).—d) Tocar el tabal de Roses: estar embriac (Empordà).
    Refr.

—«A so de tabals, no s'agafen llebres»: significa que fent escàndol no s'aconsegueix tant com obrant pacíficament i amb diplomàcia.
    Fon.:
təβáɫ (or.); taβáɫ (occ., val.).
    Intens.:
tabalet, tabalot.
    Etim.:
de l'àrab hispànic tabal, mat. sign. ||1.

2. TABAL m.
Tàvec (Cotlliure, Vall d'Àneu, Sort, Peralta de la Sal, Pla del Llobregat).