Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure tabalot
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

TABALOT
|| 1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. Tractant-se d'un tabalot com aquell, Oller Pil. Pr. 207. Per quŤ tantes presses, mestre tabalot?, Ruyra Parada 49.
|| 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado. …s un estat massa cru, massa tabalot, Carner Bonh. 111. Enmig de ritmes tabalots, Espriu CanÁons 107.
††††Fon.:
təβəɫɔ́t (or.); taβaɫɔ́t (occ.).
††††Etim.:
derivat de tabal.