DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTABALOT
|| 1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. Tractant-se d'un tabalot com aquell, Oller Pil. Pr. 207. Per què tantes presses, mestre tabalot?, Ruyra Parada 49.
|| 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado. És un estat massa cru, massa tabalot, Carner Bonh. 111. Enmig de ritmes tabalots, Espriu Cançons 107.
Fon.: təβəɫɔ́t (or.); taβaɫɔ́t (occ.).
Etim.: derivat de tabal.