DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TABERNACLE m.
|| 1. Tenda de campanya (en l'antiguitat judaica); cast. tabernáculo. Moysès pres lo seu tabernacle e posà-lo luny de les osts, Serra Gèn. 86. Noè... embriagà's e jagué en son tabernacle, Scachs 60. I el tabernacle de Sara... fou dels novells esposos habitacle, Alcover Poem. Bíbl. 42. a) Festa dels Tabernacles: solemnitat que els hebreus celebraven en memòria d'haver habitat llurs avantpassats dins tendes durant la peregrinació pel desert. També s'anomenava festa de les cabanelles o cabanyelles.
|| 2. Tenda dins la qual els hebreus tenien col·locada i transportaven l'arca de l'Aliança durant llur èxode pel desert; lloc del Temple on després de l'èxode tenien la arca; cast. tabernáculo. Jures per lo Tabernacle en lo qual offeria Aaron lo sacrifici, Cost. Tort. IX, xxx. Al tabernacle | quinze grahons | alts escalons | ella's pujà, Spill 11109.
|| 3. fig. Persona dins qui habita Déu o una alta virtut. Déu qui me ha creat e fet per ço que sia son tabernacle, Llull Blanq. 5, 3. Que lo més alt de vós feu tabernacle, Trobes V. Maria [110]. O humil Verge Maria mare de Déu Jesús, lo qual lo portist en lo tabernacle de castedat, Tirant, c. 334.
|| 4. Sagrari, lloc de l'altar on es guarda l'hòstia consagrada; cast. tabernáculo. Dauant lo tabernacle del altar maior, en lo qual tabernacle sta lo corpus, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). En l'augusta quietut del tabernacle, Costa Poes. 55.
|| 5. Dosseret; lloc cobert que en un retaule serveix per a situar-hi una imatge; cast. doselete. Ab la imatge de la incorrupta Verge Maria en lo mig loch d'aquell posada monstrant-se dins tabernacle, Ordin. Palat. 225. Spigarà lo tabernacle sobre los guarda-polsos XII palms, doc. a. 1438 (BSAL, xi, 251).
|| 6. Peanya amb barres, a manera de baiard, damunt la qual es porta una imatge en processó; cast. andas. La duen quatre homos dalt un tabernacla, Alcover Cont. 89.
|| 7. ant. Capsa destinada a guardar-hi balances o altres objectes delicats. Dins la casa del ensay fou atrobat hun tabernacle e una balança, doc. a. 1465 (BDC, xxiv, 125).
|| 8. ant. Coberta provisional damunt l'alcàsser d'un vaixell, per a abric dels mariners; cast. carroza. Los visalmiraylls tenguen sobre lo tabernacle de les lurs galees una bandera reyal, doc. a. 1354 (Capmany Ord. 87, ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. fig. Ximplet; persona curta d'enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia: cast. estafermo. Lo tinch de fer marxar d'aquí, a aquest tabernacle, Vilanova Obres, xi, 96.
    Fon.: təβəɾnáklə (or., bal.); taβeɾnákle (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí tabernacŭlum, mat. sign. |||| 1-4.