DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TACA f.
Senyal visible sobre una cosa, degut a la presència d'una substància estranya o diversa del color general de l'objecte; cast. mancha. La porpra és leja cosa a veer com hi cau alcuna taca, Llull Cont. 104, 24. Drap vermell de escarlata... havent-hi unes grans rodes de taques, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 519). ¿Perque tals taques y repels y descobriu?, Viudes Donz. 623. Aplegan taques que no les s'endú una bugada, Ignor. 1. Cisnes de blancor sens taca, Costa Trad. 56. a) fig., en sentit moral o immaterial. Immaculada y neta de tota taca de pecat, Metge Somni ii. O bon cavaller sens taca ni rua, Proc. Olives 513.
    Fon.: tákə (or., bal.); táka (occ., val., alg.); táсə (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:—a) Augm.: tacassa, tacarra, tacarrassa.—b) Dim.: taqueta, taquetxa, taqueua, taquiua.—c) Pejor.: tacota.
    Var. ort. ant.: tacha (Corbatxo 44; Serra Gèn. 287); taqua (Faules Isòp. 124); tacca (Febrer Purg. i, 98).
    Loc.—a) Esser pítjor que taca d'oli: esser una cosa molt dolenta i difícil d'adobar.—b) No esser taca de jueu: no esser una cosa massa dolenta o sense remei.
    Refr.—a) «La taca no hi sigui; que la pols, bufant se'n va»: significa que quan corre una notícia deshonrosa per a algú, el que interessa és que el fet sigui fals.—b) «En la millor roba cauen les taques»; «Sempre cau la taca damunt la roba bona»: vol dir que sovint les desgràcies cauen sobre les persones més dignes.—c) «No hi ha meló sense taca»; «Qui vulga mula sense taca, que vaja a peu»: significa que en tota cosa hi ha defectes.—d) «Allà on hi ha taca no hi ha forat»: vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos.
    Etim.: incerta; en fr. hi ha tache, en it. tacca, que són mots del mateix origen que el cat. taca; han estat considerats com de procedència germànica, però sense arribar a veure-la segura.

TAÇA f.:
V. tassa.