DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TACAR v. tr.
Fer taca o taques; embrutar amb taca o taques; cast. manchar. Si lo drap és tachat, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 273). La sobreuesta vostra tacada de moltes làgremes, Tirant, c. 446. Cau la ploma enmig del paper blanch e taca'l en diuersos lochs, Curial, ii, 146. M'hi taco les mànegues, Vilanova Obres, iv, 70. a) fig., en sentit moral o immaterial. Immaculada | no may tacada | del heretatge, Spill 10590. Ans de haver tacada la tua honra, Alegre Transf. 53. El qui sobre los vicis sense tacar-se passa, Ruiz Poes. 22.
    Fon.: təká (or., bal.); taká (occ.); takáɾ (val.).

2. TACAR v. tr. ant.
Posar tacs; subjectar amb tacs. Una gran sort de tachs e soles de fust de tacar galeres, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 214).