DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAFANER, -ERA adj.
Curiós, que procura veure o saber coses d'altri; cast. curioso. Aquell cop d'ull, viu, tafaner, inquisidor, Pons Com an. 189. Algunes veïnes tafaneres s'estaven arrambades al portal, Massó Croq. 146.
    Loc.
—Llavor de tafaner: fórmula irònica amb què es respon a qui pregunta indiscretament: «¿Què és això?» o «¿Què hi ha aquí?» (Empordà).
    Fon.: təfəné (or.); tafané (occ.).
    Intens.: tafaneret, -eta; tafanerot, -ota.
    Var. form. i sinòn.: tafaneta.
    Etim.: segons Spitzer (Zschr. r. Ph. li, 298), derivat del llatí tabanus amb la variant tafanus (cf. l'italià tafanare, ‘picar com el tàvec’, ‘escodrinyar’). Es pot pensar, però, en la possibilitat que tafaner sigui variant de tofoner, ‘gos cercador de tòfones’, que hauria pres el significat de ‘cercador, escodrinyador’ pel fet que les tòfones estan amagades sota terra.