Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. taló
veure  2. taló
veure  3. taló
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TALÓ m.
|| 1. La part posterior del peu; cast. talón. Los talons dels peus sien levats sovén ab aygua calent, Arn. Vil. ii, 208. Les mànegues molt amples e tro als talons, Metge Somni iii. Saltà-li en les spatles e daua-li dels talons en los costats, Eximplis, ii, 131. Jesús ab son taló fereix la molsa, Verdaguer Fug. 44.
|| 2. Part posterior del calçat (sabata, espardenya, mitja, etc.) corresponent al taló del peu; cast. talón. Especialment: a) Peça de cuiro, fusta, metall, etc., que va col·locada sota la part posterior d'una sabata i serveix de suport al taló; cast. tacón. Taló de sabata: Calcei postica pars, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Part davantera del peu o pota d'una bístia; per anal., la part corba o davantera de la ferradura; cast. talón. Si lo cauall té porcellons als talons dels peus, Agustí Secr. 182.
|| 4. En la fulla d'un ganivet, la part que es deixa sense esmolar i que correspon al mànec de l'eina (Empordà).
|| 5. Engasta o mòssa que es forma a l'extrem d'una peça de metall o de fusta, semblant a un taló de sabata.
|| 6. Cep o part posterior de l'arada, que rossega per terra en llaurar; cast. talón.
|| 7. nàut. a) Extrem de la carena a la part de popa; cast. talón.b) Extremitat o part inferior del timó de metall; cast. coz del timón.
|| 8. Porció sortint de la part inferior d'una muntanya, paret o altra cosa elevada; cast. estribo. Taló, com de montanya, paret o altres coses consemblants: Hic Propes, In talum exiens projectio, In talum desinens projectura, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.
—a) Anar amb el cavall d'En Cama i la mula d'En Taló, o amb el cotxo d'En Taló: anar a peu.—b) Anar als talons d'algú: perseguir-lo o seguir-lo de molt prop. Ells anaven als talons de aquells: Illos proxime sequebantur, Lacavalleria Gazoph.—c) Picar de talons: posar-se a caminar resoltament.—d) Tenir (una cosa) en els talons: no tenir aquella cosa, no tenir-ne gens. «Volen que dormi, i jo tinc la son en els talons». «Tens la vergonya en els talons». No tenir lo cor als talons: (ant.) no estar mancat de coratge. E'ls altres qui ab nós hic són no han lo cor als talons, ans ab gran esforz tallen e cremen la terra del malvat jutge, Epist. Pere 120.—e) Pegar-se amb els talons per les anques (o pel cul): córrer a gran velocitat, sobretot per fugir.—f) No arribar a algú als talons: no arribar-li ni de lluny, esser-li molt inferior.—g) Te faran dormir amb sos talons darrera: es diu als infants per amenaçar-los humorísticament amb un càstig imaginari (Mall.).
    Fon.:
təɫó (or., bal.); taɫó (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: talonàs, talonarro.—b) Dim.: talonet, talonetxo, talonel lo, taloneu, taloniu, talonic, talonoi.—c) Pejor.: talonot.
    Var. ort.
ant.: teló (Corbatxo 70); talló (Arn. de Vilanova, ap. Menéndez Pelayo Heter., apènd.).
    Etim.:
d'una forma llatina vg. talōne, derivada de talum, mat. sign. ||1.

2. TALÓ m.
Document de crèdit (rebut, orde de pagament, etc.) consistent en un tros de paper o de cartolina que se talla i separa d'un llibre o d'un full en el qual queda la matriu o còpia d'aquell tros que s'ha separat; cast. talón. Obrint i tancant llibres, extenent talons, Pons Auca 270.
    Etim.:
pres del fr. talon, mat. sign.

3. TALÓ
1. ant. Nom propi d'home.
|| 2. Llin. existent a Arenys de Mar, Caldes de Mo., Rubí, etc. R. Taló, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359).
    Etim.:
de Talo, nom germànic que apareix documentat en el segle VIII com a nom d'un bisbe de Girona.