Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  talaiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TALAIAR o ATALAIAR v. tr.
|| 1. Mirar des d'un lloc alt per vigilar o veure de lluny alguna cosa; cast. atalayar, atisbar, otear. Partit aquest conseyl, enuiam En G. de Rocaful... que s'anàs talayar si uenien o si no, Jaume I, Cròn. 425. Atalayar o fer centinella: Speculor, vigilias agere, esse in speculis, excubare..., Torra Dict. Es capità des lladres tornava atalayar de sa boca de sa cova, y m'afina En Massot, Alcover Rond. ii, 281. Especialment: a) Guardar bestiar, vigilar-lo (Ripollès, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic). Tinguent d'atalaiar les vaques el bailet més grandet de la casa, Scriptorium, desembre 1925.
|| 2. Mirar amb atenció o amb insistència; cast. atisbar, contemplar. Em vaig posar a passejar sobre el marge, atalaiant el paisatge, Ruyra Parada 46.
|| 3. Mirar en general (Berguedà, Pla de Bages); cast. mirar. «¿Vols talaiar això?»«Atalaia si el nen s'ha despertat».
|| 4. Veure de lluny; cast. divisar. Des del balcó de la meva cambra... s'atalaiava un bon tros del carrer, Ruyra Parada 95. Així que hi fórem arribats, ja atalaiàrem en Xaneta, Ruyra Parada 25.
|| 5. refl. Adonar-se, haver esment d'una cosa (Empordà, Berguedà, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Urgell); cast. darse cuenta, percatarse. No talayant-se la enamorada dona de la emboscada que li tenien, Curial, ii, 128. Perquè l'home no's taleiés que ella era bruixa, Scriptorium setembre 1928. Sense que el Ros se n'atalaiés, Víct. Cat., Ombr. 62.
|| 6. refl. Preocupar-se, pensar atentament en una cosa; sospitar; cast. preocuparse. Fets pesquisa que us talayeu... que no prengueu nengun dan, doc. a. 1369 (Cron. May. 101). Na Riqua ha haüt e ha molta fe e creença en ella e no's talayava gens d'ella axí en obrir cofres com caxes on tenia diners, doc. a. 1464 (Arx. Gral. R. Val.). Per una part d'on no'ns talayàvem, és a saber, per lo vall vell, doc. a. 1391 (Archivo, v, 185). No's talayava | sa muller fos, Spill 8710.
    Fon.:
tələјá, ətələјá (or., bal.); talaјá, atalaјá (occ.); atalaјáɾ (val.).
    Var. ort.
ant. (incorrectes): talehar (Egidi Romà, iii, 3a, 14); talleyar (Scachs d'amor).
    Etim.:
derivat de talaia.