Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. talar
veure  2. talar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TALAR
|| 1. adj. (Vestit) que arriba fins als talons; cast. talar. La Mare de Déu... avie les vestidures talars ab un replec a les ores, que li cobrien lo talló et la punta del peu, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 748).
|| 2. m. pl. Calçat alat de Mercuri; cast. talares.
    Etim.:
pres del llatí talāre, mat. sign.

2. TALAR v. tr.
Tallar arran de terra els vegetals; arrasar (poblats, camps, etc.) enderrocant, cremant o destruint; cast. talar. Crema cases e messes e tala vinyes e arbres, Usatges 111. Cavallers aucien los hòmens e despoblen les ciutats e'ls castells, e talen los arbres e les plantes, Llull Cont. 112, 15. Estan en periyl de mort per lo Rey qui'ls talaua la orta, Jaume I, Cròn. 43. Lo dit senyor infant En Pere... corrent lo dit regne, anà talant e affegant tota la terra, Muntaner Cròn., c. 13. Per combatre, assetiar e talar Exèrica, Pere IV, Cròn. 87. Aquells qui han talat de nit una vinya, doc. a. 1388 (BSAL, ix, 16). Les lagostes talaven y devoraven los fruits de la terra, Rúbr. Bruniquer, v, 11. a) amb complement indicador de les persones que habiten el lloc on es fa la destrucció. Presa la torre, lexam-hi lo bisbe de Barcelona que'ls guardàs que no'ls talàs hom, Jaume I, Cròn. 421. Aquells de la vila de Líper que vaeren lo poder tant gran e l'almirall qui 'ls volch talar, Muntaner Cròn., c. 93.
    Etim.:
del llatí medieval talare, mat. sign., que ve del germ. *tālōn, ‘devastar’.