Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tallar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TALLAR v. tr.: I, cast. cortar;—II, tallar.
I. || 1. Penetrar un instrument de vora prima dins un cos destruint-ne la continuïtat. La significança de la spasa és que tailla a dues parts, Tirant, c. 35. La real raeu-la ab un ganivet que tall bé, Agustí Secr. 133. Es guinavets tayen just rahons, Roq. 49.
|| 2. Destruir la continuïtat d'una cosa fent-hi entrar un instrument de vora prima. Si no fos lo ferre cosa on hom pogués tallar, ja no fóra ab què hom dolàs ni obràs, Llull Cont. 34, 4. Ab l'espasa en la mà... tallà-li les regnes, Muntaner Cròn., c. 134. Aquella gonella... com no hauia custura, dixeren que no la tallassen, Serra Gèn. 21. D'un cop d'espasa talla son ribetat mantell, Canigó i.
|| 3. Dividir en parts una cosa fent-hi entrar un instrument de vora prima. Pensaren de fugir... e axí sobre açò tallaren-los tots, Muntaner Cròn., c. 105. Toyll terra als adversaris, tayla e espasseja los qui li contrasten, Scip. e An. 73. Seran tallats a peces menudes, Tirant, c. 23. Especialment: a) Dividir en parts coses de menjar, principalment la carn. Yo seré escuder vostre..., e us taylaré davant a la taula, Muntaner Cròn., c. 89. Dos talladors de fust grans de tallar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11).—b) ant. Fer de carnisser; vendre carn al públic. Que lurs macips o altres tallen en lurs taules, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 185). Tothom qui asseguraria en poder dels jurats de tayar moltons dins certs dies, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 14). Per lo dany que pot occasionar tallar carn pigotera, doc. a. 1684 (BSAL, viii, 368).
|| 4. Interrompre superficialment la continuïtat d'un cos; fer un tall o talls sense separar completament les parts del cos. Aradre qui tallàs la terra, Eximenis II Reg., c. 39. Una serventa la qual se havia tallat ab lo coltell, Cauliach Coll., ii, 2a, 3. Tallar l'aigua: avançar una embarcació o altre cos dins l'aigua veloçment, separant visiblement a cada costat la part d'aigua desplaçada. Fer un fred o un aire que talla: fer un fred o vent molt fi, que produeix o sembla que produeix talls al cos humà que hi està exposat. Comença a fer-hi fosqueta y una fredor de neu qui talla les mans y la cara, Rosselló Many. 27.
|| 5. Separar una cosa del cos de què forma part o al qual està adherida, fent-hi entrar un instrument de vora prima. Tallar el cap a algú: decapitar-lo. Tallar el braç, la cama, etc., a algú: separar del seu cos un d'aquells membres, sia per fer-li violència, sia per fins curatius. E si li tayla membre, sí que'n sia dèbil, esmén-lo per mort, Usatges 55. Que ell tallaria cinch vergues de un magraner... e batria tant sa muller, tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Vench un cirurgià e tallà-li lo peu, e si no lo y hagués tallat, fóra mort, Eximplis, i, 75. En tant que'l rey ermità li tirà un gran colp que li tallà lo braç... e li taillà la testa, Tirant, c. 19. Tallar lo nas y les orelles a algú: Alicui nasum et aures praecidere, Lacavalleria Gazoph. Cada brot vell que tallau | fa tornar l'arbre més jove, Colom Juven. 73. Totz los aybres que no són fruyters, que'ls agen a taylar, doc. a. 1292 (RLR, iv, 513).Tallar les bresques, o tallar el buc, o tallar la mel: separar amb una ganiveta especial les bresques del rusc i treure-les per aprofitar la mel i la cera. a) Tallar un bosc: fer-lo desaparèixer tallant els arbres que el formen. Tallar un bosch: Silvam caedere vel excidere vel secare vel desecare, Lacavalleria Gazoph. Es majordom tallà pinars y boschs, Roq. 37.—b) ant. Devastar tallant arbres i destruint collites. Tallà'ls tota la orta, Desclot Cròn., c. 65. Ab gran esforz tallen e cremen la terra del malvat jutge, Epist. Pere 120.
|| 6. Formar, donar forma a una cosa separant-ne amb instrument de tall les parts sobreres. Feren tallar e cusir les camises, Tirant, c. 57. Amor, Amor, un àbit m'e tallat de vostre drap, Ausiàs March lxxvii. Fou trobada pedra tallada en mena nova, Spill 11531. Mira el vestit nuvial que ta germana ja et talla, Collell Flor. 27. Un camí estret, tallat en la roca, Massó Croq. 79.
|| 7. Travessar en creu, passar d'un costat a l'altre d'una ratlla, d'una superfície, d'un cos. La sexta plaça és axí com tayla de les cases de Na Malorques... tro al ort de Na Barberana, Cost. Tort. I, i, 3. Als lochs on són tallats los migs cercles, Flos medic. 133 v.oTallar l'equador o un meridià: travessar-lo un vaixell en la seva derrota. Tallar una regió, una ciutat, etc.: travessar la un accident natural o artificial (muntanya, riu, muralla, etc.). Tallar camí a algú: sortir-li a camí de través, sortir-li al davant.
|| 8. Interrompre; deturar o impedir el pas, el curs, l'acció. Lo dit sobiran ben talla e lunya tot treball, Genebreda Cons. 152. Aquest colliri garda l'uyl e l'emfortex e tayla la làgrema, Alcoatí 72. El teló va tenir que baxar y l'òpera quedà tallada al tercer acte, Vilanova Obres, iv, 109. Y axí tayaríem ses disputes, Roq. 34. Aquella oportuna visió tallà la comissió del sacrilegi, Riber Miny. 78. Especialment: a) Interrompre un parlament, una conversa. «Si no vetlles per la teva doctrina!», tallà el deixeble, Espriu Lab. 51.
|| 9. a) Escurçar el camí entre dos punts prenent una diagonal. «Hem tallat per una drecera per arribar més prest».—b) Escurçar un escrit, una representació cinematogràfica, etc., suprimint-ne fragments intermedis. La major part de s'obra tayada sol esser poch escrupulosa, Ignor. 74.
|| 10. Aturar, paralitzar algú en allò que feia o volia fer. Tallar-se: fracassar, deixar de fer o d'obtenir allò que es tenia en propòsit; sentir-se mancat de força per a caminar, per a obrar, per a menjar més, per a parlar, etc. Los apòstols... per la molta dolor e temor que tenien stauen tan tallats que no pogueren pus caminar, Villena Vita Chr., c. 157. «No puc menjar més; estic tallat». «Quan vaig veure allò, vaig quedar tallat i no vaig poder dir res».
|| 11. fig. Fer més clar, menys dens o viscós (un líquid); refl., Separar-se en una emulsió la part sòlida de la part líquida.
|| 12. fig. Parlar molt i seguit, sobretot murmurant. «Cada dia a l'eixir el sol | ja et trobo al portal sentada, | les manetes cus que cus, | la llengua talla que talla» (cançó pop. de la Ribera d'Ebre). a) Pronunciar els sons d'una llengua. «Eixe talla molt bé el castellà» (val.).
II. || 1. Mesurar la talla o estatura.
|| 2. Empadronar, especialment per a efectes tributaris; sotmetre a una talla o impost.
|| 3. En certs jocs, distribuir les cartes; portar el joc i apostar contra tots els altres jugadors. Mònica tallava sovint, afavorida per la fortuna, Espriu Lab. 141. Es jugadors... tallant a una timba, Maura Aygof. 181.
|| 4. fig. Decidir, esser l'àrbitre d'un negoci, d'una empresa col·lectiva.
    Loc.
—a) Poder tallar la fosca: esser la fosca molt intensa, no veure-hi gens.—b) Poder tallar un líquid: hiperb., esser un líquid molt dens, molt carregat. Aquest glopet de brou... sabeu que és de bo! Ell el poden tayar ab una guinaveta, Penya Mos. iii, 201.—c) No tallar ni punxar: no servir per a res.—d) Tallar un cabell a l'aire: esser molt viu d'enteniment.—e) Tallar el bacallà o tallar i cosir: esser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició.—f) Tallar el vent: anar a gran velocitat.—g) Tallar el vent a algú: interrompre la seva acció, fer li perdre el fil d'allò que deia o d'allò que anava fent. Ben alerta a obrir boca y a tayar es vent a sa jayeta, que ja tornava descabdellar, Alcover Rond. ii, 207.—h) Tallar vestits, o saios: murmurar, xerrar en desprestigi d'altri. Damunt un canapè fumant y tayant sayos, Ignor. 4.—i) Tallar un gipó a algú: tupar-lo, pegar-li (Mall.).—j) Tallar una cosa amb el mateix patró: fer-la de la mateixa manera que una altra. Les festes de Mallorca són tallades amb el mateix patró, Pons Llar 47.—l) Tallar claus: estar molt irritat (Mall.). La gent taya claus amb so reparto de consums, Ignor. 13.—m) Tallar-se el bastó (o la verga): fer-se mal un a ell mateix. Ells s'an tayllades les vergues ab què seran batuts, Muntaner Cròn., c. 286. Puix ells se tallen lo bastó ab què's castiguen, Somni J. Joan 3070.—n) No tallar-ne tros: no fer res de bo; fer males obres (Mall.).—o) Tallar caps: escurçar una feina suprimint-ne la part menys necessària.—p) Tallar curt: posar promptament terme a alguna cosa.—q) No n'hi ha de tallats: es diu per negar a algú allò que demana (Empordà, Vallès).—r) Tallar els braços o les cames o les ales a algú: impedir-li l'acció, fer que no pugui obrar.—s) Tallar la mora: esmocar el llum, atiar-lo (Benialí).
    Refr.
—a) «Tallar un dit o tallar l'altre, tot és igual»: es diu per manifestar indiferència (Manacor).—b) «Tallem aquest, tallem aquest altre»: es diu parlant de dues persones que s'assemblen molt, que tenen els mateixos defectes (Men.).—c) «Si no talla, fa lluent»: es diu d'una cosa que té poca utilitat però queda bonica (val.).—d) «Tallant barbes, aprenen d'afaitar»: significa que les coses s'aprenen amb la pràctica.
    Fon.:
təʎá (pir-or., Barc., Tarr.); təјá (or., mall., eiv.); taʎá (occ.); taʎáɾ (val.); təá (men.).
    Etim.:
del llatí vg. talĕāre, mat. sign. I, derivat de talĕa ‘branca tallada per a transplantar’.