DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAMBÉ adv.
|| 1. ant. Tant; de la mateixa manera (usat en correlació amb com); cast. tanto. Que us sia dada uostra part, també del hauer con de les terres, Jaume I, Cròn. 91. En qualque loch poguessen exir primer, també en Cathalunya con en Maylorques, Jaume I, Cròn. 104. Fer aquí divinals oficis a totes les hores també de die com de nit, doc. mitjan segle XIV (BSAL, viii, 376). Per ço que donassen egualment son dret també al pobre com al rich, Furs Val. (ap. Ribelles Biblgr. 342).
|| 2. De la mateixa manera, igualment; a més; cast. también. Per ço que ell era també cap de son linatge, Llull Blanq. 1. Gràcies vos faç que no nasquí entre moros ni entre juheus, car també'm fóra moro o juheu, Sermo septem art. Qui de coltell ferirà, també ab coltell perirà, Cobles Roca. Yo era present y vostre germà també quant lo mataren, Lacavalleria Gazoph. Pus aprés que els reialmes i tronos revoltaren, | també el de Déu cregueren seria escaladís, Atlàntida i.
|| 3. Tanmateix (expressant que una cosa ha d'esser perquè en resulti explicable una altra). «La culpa ha estat d'ell; però tu també podries haver-t'hi mirat més». «També has estat ben tanoca, deixar-te ensarronar per aquest brètol!»
    Var. form. ant.: aitambé.
    Var. form. dial.: tabé, tamé.
    Fon.: təmbé (or., men., eiv.); també (occ., val., mall.); təbé (pir-or., Gir., Empordà, Garrotxa); tamé (Sort, Pont de S., La Llitera, Fraga, País Valencià).
    Var. ort. ant.: tantbe (doc. a. 1632, ap. BSAL, xi, 237).
    Etim.: forma aglutinada de tan bé (<llatí tam bĕne).