DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAMBOR m.: cast. tambor.
|| 1. Instrument de percussió, consistent en un cilindre de fusta o de metall, buit, cobert per les dues bases amb pell estirada, i que es fa sonar a cops de bastonet o maça damunt una de les pells. Ab nostres trompadors e tabals e dolsayna e tambor e d'altres instruments, Muntaner Cròn., c. 297. Sonant ab menestrils, violes d'archs, arpes, rabaquets, gaytes y tambors de cordes, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 375).
|| 2. Sonador del dit instrument. Som contents donar sizes al tambor e al flaviol en la dita nostra entrada... ab tal que no sia diminuit lo salari del juglar, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 559). Tambor: Tympanista, Torra Dicc. Vina, vina, tambó, porta aquestas rosetas, cançó pop. (ap. Milà Rom. 175).
|| 3. Objecte que per la seva forma cilíndrica o per una altra circumstància és semblant al dit instrument de percussió. a) Roda de circumferència llisa i de més gruix que la politja o que una roda normal.—b) Cilindre giratori sobre el qual actua la molla d'un aparell de rellotgeria.—c) Sedàs prim que s'usa en pastisseria per a treure la flor del sucre.—d) Caixa de forma rodonenca destinada a protegir o abrigar peces de màquina o altres coses que podrien fer-se malbé o produir algun dany.—e) Cèrcol de fusta sobre el qual es posa tibant, mitjançant una corretja, la tela que s'ha de brodar. Punxant lo cuyro ab la lena... tan preocupat ab la seva feyna com si brodés al tambor, Vilanova Obres, iv, 122.—f) Caixa cilíndrica de metall, sense fons, i que a mitjan alçada està dividida en dos compartiments per una reixeta damunt la qual es posen coses de menjar per escalfar-les moderadament amb caliu que va posat a sota (Mall.).—g) Seient del pescant de les berlines i altres cotxes on el pescant va separat de la caixa del vehicle.—h) Tanca que, a manera de cancell, es fa davant una porta (Fabra Dicc. Gen.).—i) Plataforma sortida de la murada d'una embarcació.—j) Apèndix circular en el perímetre d'una muralla.—l) Torre alçada damunt l'apèndix de la muralla.—m) Mur cilíndric que serveix de base a una cúpulá.—n) Timpà de l'orella. Un so de clarí par que esqueixàs el tambor de les orelles, Galmés Flor 55.
    Refr.
—«Tan bo, tan bo..., vol dir tambor»: significa que l'excés de bondat arriba a esser perjudicial.
    Fon.: təmbó (or., bal.); tambó (occ.); tambóɾ (val.).
    Intens.—a) Augm.: tamboràs.—b) Dim.; tamboret, tamboretxo, tamborel·lo, tamboreu, tamboriu, tamborí, tamboroi.—c) Pejor.: tamborot.
    Var. form. ant.: tabor (usat com a femení: Tocaren ses tabors en semblant que tenien per senyor lo rey de Tuniç, Jaume I, Cròn. 264); tamor (usat com a femení: Sons de viola, | orgue, tambor, | arpa, tamor | farà sonar, Spill 12868; Pedro, tocha la tamor, Canç. Nadal 83); atambor (forma introduïda per conducte del castellà des del segle XVI: Sia obligat a fer posar lo palench y pagar llances, atambors, doc. a. 1577, Col. Bof. viii, 73; Rebequets, arpes y atambor de cordes, doc. a. 1599, Col. Bof. xli, 376; Ab so de trompeta y attambor, doc. a. 1655, ap. Fajarnés Econ. 51).
    Pl.: a més de la forma normal i correcta tambors, existeix la forma analògica tambons, usada vulgarment.
    Etim.: probablement del persa tabīr, mat. sign. ||1, amb contaminació de l'àrab tanbūr que significa una espècie de lira o bandúrria feta amb una pell atesada sobre un cos buit. Per a la discussió de les diverses etimologies que s'han donat, vegeu Corominas DECast, s. v. tambor.