DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TANC m.: cast. cierre.
|| 1. Manera de tancarse una cosa. «Aquest ventall té molt bon tanc» (Aguiló Dicc.).
|| 2. Peça o peces amb què es tanca una cosa. Bosses amb so tanch espenyat, Ignor. 60. Especialment: a) Porta de la cabana, feta de rames lligades o clavades damunt un marc o bastiment de tronc de pi, per a preservar de l'aire l'interior de la cabana (BDC, xix, 208).
    Etim.: derivat postverbal de tancar.

2. TANC m. (de l'anglès tank); cast. tanque.
|| 1. Recipient metàl·lic destinat a contenir gran quantitat d'un líquid (aigua potable, petroli, etc.).
|| 2. Automòbil cuirassat i artillat que es mou sobre dues fortes bandes sens fi, avança per la revolució d'aquestes bandes, i serveix especialment per a atacar concentracions de tropa i atrinxeraments.