Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tancar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TANCAR v. tr.: cast. cerrar.
|| 1. Fer que una obertura sigui obstruïda i que l'interior quedi aïllat de l'exterior. a) Amb complement directe indicador de l'objecte (porta, etc.) que adaptant-se a la forma de l'obertura l'obstrueix. Les portes eren tancades, Llull Doctr. Puer. 10. No hauia sinó una porta fort sotil, e aquella tancaren ab bones tancadures de ferre, Serra Gèn. 240. Les portes del casal volgué tancades, Costa Trad. 85. Tornes sempre a temps de tancar persianes, Penya Poes. 34.—b) Amb complement directe indicador de l'objecte (pany, tancadura, forrellat, etc.) que fa sòlida l'obstrucció. Obren molts panys que són estrets hi bé tancats? Somni J. Joan 2264.—c) Amb complement directe indicador de l'obertura que s'obstrueix. Prec-vos que... tanquets tots los forats per los quals entra en mi ira, Llull Cont. 1, 14. Aquels qui aquels forats o finestres hi hauran feyts, deuen-les tancar et cloure, Cost. Tort. III, xi, 2. Que tots los portals tenguessen tancats, Muntaner Cròn., c. 126. Farà's en la terra una ubertura..., se'n entraran en infern... e tanquar-s'a la terra, Sermons SVF, i, 44. La finestra se tancaua, Curial, i, 8. Ab lo beure dolorós tancàs la boca vostra, Villena Vita Chr., c. 219. Aquesta, per única defensa tancava els ulls, Vilanova Obres, iv, 8.—d) Amb complement directe indicador d'un conducte que s'obstrueix. Si per la mort camí no m'és tancat, Ausiàs March lxxxix. Feu-ne tancâ aquella mina que dóna al convent de monges, Maragall Enllà 38.
|| 2. Fer que s'anul·li o es faci molt agut l'angle d'una cosa movent-ne dues o més parts al voltant de llur punt-d'articulació i acostant-les entre si. Eyl tancà son libre e fení ses paraules, Llull Gentil 289. No tanques la mà ne la obres de tot, Jahuda 35 (ed. Balari). Tancar les letres: litteras resignare, Esteve Eleg. r 8 vo. Tancar-se una flor: acostar-se els pètals entre si. Tancar-se una nafra o ferida: reduir-se fins a desaparèixer, per l'acostament de les seves vores. Si la plagua se tanqua, cou aquesta erba, Macer Erbes. Tancar les barres: cloure les mandíbules per mossegar. Tancar com un ca de bou: mossegar molt fort, ajuntant les dents de dalt amb les de baix (Mall.). a) Tancar-se el temps: acumular-se núvols que són amenaça de pluja. Com se tanquen les clariaynes | dels núvols en temps revolt, Collell Flor. 32.
|| 3. Fer que un espai quede aïllat de l'exterior per un obstacle que impedeix entrar-hi o sortir-ne. Lo granger hac tancada la cija, Llull Blanq. 62. Infern és en lo cor de la terra, lo qual loc és tancat e clos, Llull Doctr. Puer. 99. Que no donassen leer de tancar la cambra, Pere IV, Cròn. 127. Plantà una gran vinya e féu tancar aquella de paret, doc. a. 1485 (BSAL, x, 8). No auràs victòria si tens la bossa tancada, Scachs 40. Sis cafisades de terra... tancades per les dos parts casi totes de paret, Inv. Bertran. La galeria restà tancada, Pons Com an. 79. Aquella maleta estava tancada amb clau, Penya Mos. iii, 23. a) fig. Fer cessar de funcionar (una indústria, un establiment comercial, una activitat). Los billonés | falsos banqués | ... | començà batre | e'ls féu abatre, | tancar, fallir, Spill 13392. Faran bo seguir tancades aquestes classes, Ignor. 29.
|| 4. absol. o intr., Tenir capacitat per a obstruir una obertura, un conducte, per a aïllar-lo de l'exterior. «Aquest pany no tanca»; «Aqueixa porta no tanca bé».
|| 5. Fer que una cosa quedi dins un espai aïllat de l'exterior per un obstacle que impedeix l'entrada o la sortida. Sien meses et tancats en una caxa, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 231). Estiga ab vós tancada en lo sepulcre, Corella Obres 410. E tancà's en una cambra, Eximenis, i, 6. Tanca una aranya dins un cércol de saliva, Rosselló Many. 34. En la taverna del Revés hi va haver gresca i tancaren el Ros per a donar-li una pallissa, Víct. Cat., Ombr. 50. Especialment: a) Fer entrar el bestiar a la cort, o a la pleta, després de tenir-lo pasturant alloure; cast. amajadar, encerrar.b) Posar dins un lloc de càstig, de correcció, de penitència o de curació, per un cert temps o per sempre. Una presa | en carçre mesa | hon era stada | tres anys tancada, Spill 3436. Féu obrar | lo monestir | per sostenir | allí tancades | dones errades, Spill 7385. Tancar-se frare o monja: recloure's dins un convent o casa religiosa. No totes les dones s'han de casar; n'hi ha d'haver que s'han de tancar monjes, Penya Mos. iii, 195. «Encara n'hi ha, encara, | de fadrinets p'es carrer; | quan tots s'hauran tancats frares, | monja llavò em tancaré» (d'una codolada menorquina).—c) Posar un animal entre dos altres animals domesticats perquè s'acostumi al treball (Cast.).
|| 6. Contenir, incloure. La flaquesa del enteniment que és tanchat en aquests corporals membres, Genebreda Cons. 235. Sentí en si tanta dolçor dels grans misteris que eren tancats dins aquell sagrat nom, Villena Vita Chr., c. 68. Quanta bellesa tanca la creació, Penya Mos. iii, 66. Ja l'havien trobat, el secret que tancava l'estranya quietut d'aquella casa, Víct. Cat., Ombr. 34.
|| 7. fig. Posar en un estat d'incomunicació mental o volitiva; fer inaccessible als altres. L'ordre del rei compleixen i en el silenci es tanquen, Alcover Poem. Bíbl. 73.
|| 8. fig. Acabar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Derrera aquell segon cicle, que es tanca ab la malaltia y plorada mort del gran poeta, Obrador Arq. lit. 99. Tornaven a passar, y tancava sempre la comitiva una parella de majors dimensions, Oller Bofetada 79. Tancar els comptes: posar fi a un estat o revisió de comptes. Tancar el curs: fer l'acte final d'un curs acadèmic.
    Loc.
—a) Tancat i barrat: tancat molt fort, amb grans mitjans de seguretat.—b) Tancar la boca a algú: impedir-li de parlar. Ell me ha tancat la boca ab aquest mot, Lacavalleria Gazoph.—c) Tancar la boca: abstenir-se de parlar.—d) Tancar l'orella o les orelles: fer el sord; procurar no sentir allò que es diu.—e) Tancar els ulls: procurar no veure o no comprendre.—f) En un tancar i obrir d'ulls: en un moment. Yo són esperit, qui en tancar e en obrir l'ull vaig de Orient a Occident, Metge Somni iii.—g) Tancar-se el cor d'algú: sofrir un desmai o una gran depressió. La joveneta... sentí mortal angúnia, el cor se li tancà y rompé en plors amargs, Rosselló Many. 95.—h) Tancar les portes: esser el darrer d'una sèrie (de fills, etc.).
    Refr.
—a) «Qui bé tanca, bé obre»: recomana que tanquin bé la casa o els recipients on es guarden coses de valor.—b) «Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada».—c) «Qui va darrera, tanca la barrera»: significa que el qui es retarda, anant amb altres, té la feina de deixar les coses arreglades.—d) «La tancava amb clau N'Arnau, i ella tenia altra clau»: es diu referint-se als qui es pensen tenir segures les persones o coses, i són enganyats per algú que és més enginyós que ells.—e) «Quan es tanca una porta, se n'obre una altra»: vol dir que generalment les situacions difícils tenen solucions impensades.—f) «El qui tanca i obre casa, sap lo que hi ha»: significa que les interioritats de les famílies les saben els qui en formen part.—g) «Per als lladres no hi ha res tancat»: vol dir que el qui vol fer mal, sol trobar moltes maneres de fer-ne.
    Fon.:
təŋká (pir-or., or., bal.); taŋká (occ., alg.); taŋkáɾ (val.); təɲсá (Palma, Manacor, Pollença); təɲсέ̞ (Felanitx).
    Conjug.:
regular segons el model cantar. Dialectalment existeixen les formes tenco, tenques, tenca, tenquen, en lloc de tanco, tanques, etc.; les dites formes dialectals i més aviat vulgars són pròpies del català oriental, per la confusió de la a i e àtones, que ha determinat que de l'infinitiu təŋká es pogués deduir un radical rizotònic tenk-, en lloc de tank.
    Sinòn.:
cloure, encloure.
    Antòn.:
obrir.
    Etim.:
d'un verb cèltic *tanko, ‘subjectar, unir, fixar’, segons Coromines (Congr. Barc. i, 406; Zschr. für celtische Philologie, xxv, 40).