DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TANCAT m.
|| 1. Tanca (|| 3); cast. cerca. Hi ha tancats de pedra, de bardissa, de filferro, de xiprers, etc.
|| 2. Tros extens de terreny voltat de paret, de bardissa o d'un altre obstacle que n'impedeix l'entrada o la sortida, i destinat a conrar-hi arbres o a tenir-hi animals (Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Penedès, Baix Aragó, Maestrat, Cast., Xàtiva, Mall., Eiv.); cast. cercado. Tancat o clos: Septum, sepimentum, Torra Dicc. Les fresques rialles dels meus infants que sent a l'altra banda del tancat, Rosselló Many. 127. A Mallorca el tancat és més gran que la tanca, i sovint és un conjunt d'algunes tanques. a) El sagrat tancat: el recinte sagrat, la sagrera. Se féu solemne prosesó per fora de la iglésia dins lo àmbitu del sagrat tancat, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 7).—b) Tancat de bous o de cans: lloc clos on es feien corregudes de bous o bregues de cans (Mall.). Un cavall que... ja no s'aguanta dret... l'amo el ven perque el duguen a les banyes del toro y muyra d'una banyada dins uns tancats, Penya Mos. iii, 15.
    Loc.
—Sortir a un altre tancat: canviar de conversa, respondre fora de lloc, fora de l'assumpte de què es feia la pregunta (Mall.).
    Fon.: təŋkát (or., bal.); taŋkát (occ., val.).
    Etim.: del part. pass. de tancar.