Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tangent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TANGENT adj.
Que toca en un sol punt a una línia o a una superfície; f., Línia que toca en un sol punt a una línia o superfície; cast. tangente.
    Loc.

Anar-se'n o Fugir per la tangent: escapolir-se amb un subterfugi.
    Fon.:
təɲʒén (Barc.); taɲʧént (Val.); təɲʒént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí tangente, ‘que toca’.