DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTANGIBLE adj.: cast. tangible.
|| 1. Que es pot tocar; perceptible al tacte. No's poden tocar ni veer en los ulls com sia ço que la vegetativa sia invisible e no tangible, Llull Arbre Sc. i, 118. L'espantava la cruesa dels problemes concrets, de les coses tangibles, Espriu Anys 80.
|| 2. fig., hiperb. Molt perceptible, gairebé com si es pogués tocar. Els homenatges foren la demostració més tangible d'aquest consol, Pla Rus. 344.
Fon.: təɲʒíbblə (Barc., Palma); taɲʧíβle (Val.).
Etim.: pres del llatí tangĭbĭle, mat. sign.