DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TANY m.
|| 1. Brot que surt a la soca d'un arbre (Tremp, Empordà, La Selva, Plana de Vic, Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. vástago, renuevo, pimpollo. Tany per lo brot, March Rims 89. A un tany de taronger sa lira d'or penjava, Atlàntida viii. En vaig plantar un tany al meu jardí, Ruyra Parada 85.
|| 2. Grop de la fusta (Pobla de S., Urgell); cast. nudo.
|| 3. Estella, tros de llenya que se separa del tronc a cops de destral (Pena-roja); cast. astilla.
|| 4. Aixingló gros de raïm (Eiv.).
|| 5. Cadascuna de les plomes sense acabar de fer, que xuclen la sang a l'ocell; cast. chupón, pluma en sangre (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: táɲ (or., occ., bal.).
    Etim.: sembla que podria venir del gòtic tains, ‘sarment’; però Coromines («Archivum», iv, 57-58) renuncia a aquesta etimologia perquè troba els paral·lels de tany en l'aragonès tano ‘branca gruixuda tallada de l'arbre’, ‘grop’ i en el murcià i andalús oriental tana, «cayada, garrote», i el fet de no presentar ɲ sinó n demostra que la base ha d'esser amb nn i no amb ni.

2. TANY m. ant.
Taní. A Igualada es pagava impost per la venda de tany, calç i guix, segons un document de l'any 1340 (arx. mun. d'Igualada). Preneu oli e tany e cagaferro e sumach, Anim. caçar 36 v.o

3. TANY m. (castellanisme)
Toc o so d'un instrument musical; cast. tañido. Sa veu, que era tany de l'arpa, | truny com rugit d'huracà, Camps i F., Poes. 82.
    Etim.: derivat del cast. tañer, ‘sonar un instrument’.