Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tapar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAPAR v. tr.: cast. tapar.
|| 1. Posar el tap o la tapadora a un recipient; interceptar amb un objecte aplicat a la boca del recipient la comunicació entre l'interior d'aquest i l'exterior. Pres lo dit broqual e tapat aquell ab una sponja, doc. a. 1466 (Hist. Sóller, i, 275). Tapar la bota: Obturare dolium, Pou Thes. Puer. 17. Una senaya tapada amb un cànyom, Roq. 34.
|| 2. Omplir o obstruir amb alguna substància un forat, escletxa o altra cavitat, fent que aquesta deixi d'existir o de veure's. Per tapar un portal devers la casa, doc. any 1493 (arx. de Vic). Tapar les fenelles o feses: Explenere rimas vel obstruere, Pou Thes. Puer. 10. S'han tapat les escletxes del paviment, Massó Croq. 40.
|| 3. Obstruir el pas d'un canal, camí, corrent d'aigua, etc., impedint-ne la circulació. Atrobaren lo canó... pus baix del sòl de la cèquia, lo qual fo tancat o tapat ab trespol, Codi Çagarriga 132. Prengueren tots los cossos dels seus, e lansaren-los en lo riu..., e tants foren los cossos morts que tot lo riu taparen, que per altre loch lo riu hagué a discórrer l'aygua, Tirant, c. 325. Els arbres... si cauen sobre els viaranys, els tapen, obligant al pastor o viatger a fer una llarga marrada, Verdaguer Exc. 20. Tapar els ulls, les orelles, el nas, la boca, etc., a algú: posar-li un objecte que obstrueixi els dits òrgans impedint la visió, l'audició, l'olorament, el parlar, etc. Quan parlave, los que li estaven entorn, tots se tapaven lo nas, Sermons SVF, ii, 120. Los ulls me tapaua la pols, Vent. Pel. 3. Rahó, scoltant, tapaua's les orelles, Somni J. Joan 2534. Que, en tapant-se els ulls, ja s'afiguren que no els veuen, Pons Auca 74. Vaig tapar amb la mà la boca d'en Lluís, Ruyra Parada 30. Tapar els ulls a algú: fig., fer que no vegi o no s'adoni d'alguna cosa. Per tapar els ulls del corsari, Penya Poes. 95. Tapar la boca a algú: fig., obligar-lo a callar, sia per convicció, sia per força. Que pensa tapar la boca a la gent, Proc. Olives 594. Axí taparà sa boca an es marmuladors, Ignor. 22. Tapar els esperits: impedir la respiració. Me'n vaig empassar un glop [de fum] que em tapà els esperits, Ruyra Parada 39. a) Tapar: ofegar, privar el respir. El fum tapava, els crits eixordaven, Oller Febre, i, 145.—b) Tapar-se: ofegar-se; desmaiar-se per falliment de la respiració o del cor. Ay, ay, jo fino, jo em moro! Ay, que em tapo!, Vilanova Obres, iv, 244.
|| 4. Posar una cosa damunt una altra, sia per abrigar-la, defensar-la de pols, de pluja, etc., sia per ocultar la, etc. Va posar el cap damunt la taula, tapant-se la cara amb els braços, Massó Croq. 14. Hi havia deixat una pedra que hi posava per subjectar-los mentres los tapava de terra, Rosselló Many. 65. Especialment; a) Cobrir de teulada o d'altra cosa un edifici per deixar-lo acabat.—b) Arranjar i adobar la part alta d'una embarcació, la coberta i l'orla.—c) Cobrir amb la roba d'abric, sobretot en el llit. Ab la roba del lit se tapava la cara, Alegre Transf. 88. El colgaren ben tapadet perquè suàs, Ignor. 39.—d) Cobrir de terra, d'arena, d'herba, etc. Tapar l'era: posar-hi un jaç d'alga per evitar que el trespol s'eixugui o que hi neixi herba. Tapar empelts: fer un caramull de terra a cada empelt perquè l'aire no el toqui i perquè es mantingui fresc i pugui aferrar.
|| 5. Cobrir; estar una cosa davant o damunt una altra, de manera que l'oculta, que fa que no es vegi. Les escenes de dol que encar no tapa la cortina del temps, Cases A., Poes. 52. Hi posaràs aygo calenta sols que les tap y sia bastant per courer-les, Ignor. 66. Un cobertor també blanch que tapa la paret, Martínez Folkl. 66. El mocador... li tapava la barba i la boca, Víct. Cat., Ombr. 11. Tapar la vista: fer que no es pugui veure una cosa; fig., obcecar, fer que l'enteniment no comprengui les coses. Si s'amor que los teniu arriba a tapar-vos la vista, Ignor. 14.
|| 6. fig. Ocultar, dissimular una cosa; fer que no sia vista o coneguda. Si vol mal an ell o an ella, | tapa el bo i trau lo dolent, Serres Poes. 83.
|| 7. Cobrir, posar-se damunt algú. a) Tenir coit les bèsties (Rupit).—b) fig. Vèncer, superar algú, sobretot argumentant o discutint. Mas tu respon li ab possibilitat, e sopte lo taparàs, Sermons SVF, ii, 227.
    Loc.
—a) Tapar forats: atendre a despeses necessàries, pagar deutes.—b) Tapar es cap a algú: perdre-li la confiança o el bon concepte, abandonar-lo per impossible (Mall.).—c) Destapar-se es cul per tapar-se es cap: esforçar-se a quedar bé i a brillar en un aspecte, a canvi de mostrar-se poca cosa o miserable en altres aspectes (Mall.).
    Refr.

—«La capa, tot ho tapa»: es diu perquè amb la roba d'abric es poden ocultar els defectes de vestit que hi estan davall.
    Fon.:
təpá (pir-or., or., bal.); tapá (occ., alg.); tapáɾ (val.).
    Var. form.
dial.: atapar (A més que atapan la vista de las cosas, doc. a. 1595, ap. BSAL, viii, 140).
    Etim.:
d'un verb romànic *tappare, ‘cobrir’, derivat d'un radical tapp- que sembla de formació onomatopeica.