DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTARA f.
|| 1. Allò que cal descomptar del pes brut d'una mercaderia, i que és el pes del vehicle o recipient que la conté, de les ímpureses o cossos estranys que hi estan adherits; cast. tara. Quatre fardes dos costals de cera... han pesat, net de tara, onze quintars, doc. a. 1388 (Col. Bof. xi, 216). De les mercaderies que seran per ells venudes no sien tenguts dar o fer tara a ull, mas lo sach o allò on serà tal mercaderia sia pesat al pes e sia dat per tara, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 355). Tenen molta tara, molta cloveya y poch bessó, Ignor. 66. a) Llenya dolenta, que no serveix per a obrar, sinó sols per a cremar (Mall.).
|| 2. Defecte, imperfecció que disminueix el valor d'una cosa; cast. tara. Si en lo dit drap haurà tara de un sòlido, que la dita bolla hagen a posar e metre aprés de la faxa luny un quart de palm, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 267). Posar tal tara e màcula lla on posar no's deu, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 519). Té alguna tara amagada, Vilanova Obres, iv, 202 D'una bellesa sense tara, Ruyra Parada 84.
|| 3. Bastonet on es ratlla per nombre el pes que té una cosa, com es fa en les sàries de carbó (Escrig-Ll. Dicc.).
Refr.
—«Qui vulgui mula sense tara, que vagi a peu»: vol dir que no hi ha res que no tingui algun defecte.
Var. form.: tala.
Fon.: táɾə (or., bal.); táɾɛ (Ll., Gandesa, Maó); táɾa (val.); táɫa (Vall d'Àneu, Maestrat, Cast.).
Etim.: de l'àrab hispànic ṭaraḥ, ‘subtracció, descompte’.