Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tarima
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARIMA f.
Empostissat que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment per a posar-hi una taula, un seti de preferència, etc.; cast. tarima. Dos coxins en la tarima de dit altar, doc. a. 1785 (Segura HSC 109). En la tarima de l'altar se postra, Canigó i.
    Fon.:
təɾímə (or., bal.); taɾíma (val.).
    Intens.;
—a) Augm.: tarimassa.—b) Dim.: tarimeta, tarimeua, tarimona.—c) Pejor.: tarimota, tarimot.
    Etim.:
de l'àrab ṭarīma, ‘llit de fusta’, probablement per conducte del castellà.