DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARTANA f.
|| 1. Embarcació petita, d'un sol pal i de vela llatina, baixa de popa i de proa; cast. tartana. La liura carnicera de pex de bolig, e de tartana, e de tot altre pex semblant, sia venuda, a dia de carnal..., doc. a. 1370 (BABL, xii, 147). En la platja de mar ere arribada y estave surgida una tartana o barca francesa, doc. a. 1586 (Ardits, v, 438). Se preparen moltes tartanes y dues galeres, doc. a. 1597 (RLR, lx, 59). Tartana, espècie de nau: Vectorius lembus, Lacavalleria Gazoph. Dos peixos... tan grans que apareixien una grossa tartana, López Rel. 50. a) Nom que els patrons mallorquins donen a un vaixell petit, d'aparell de místic, que es veu sovint per aigües d'Alger.
|| 2. Carruatge de dues rodes, amb coberta rodonenca i amb seients laterals; cast. tartana. La major part venien muntades en tartanes, en carretes, Caselles Mult.134.
|| 3. Tap massa alt de ventre o d'esquena (Empordà).
|| 4. Panderola (Sanet); cast. cucaracha.
    Loc.—a) Cap de tartana: capbuit, persona estúpida (Perpinyà).—b) Arròs i tartana: es diu per expressar allò que sembla esser l'aspiració suprema dels valencians (val.).
    Fon.: təɾtánə (or., bal.); taɾtánɛ (Ll.); taɾtána (Andorra, Tortosa, País Valencià); təɾtɾánə (or. vulgar); taɾteɾána (Alàs).
    Intens.:—a) Augm.: tartanassa.—b) Dim.: tartaneta.—c) Pejor.: tartanota, tartanot.
    Etim.: de l'occità tartana, mat. sign. ||1, que originàriament significa ‘falcó’.