DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TASTAR v. tr.
|| 1. Prendre una petita quantitat d'una cosa de menjar o de beure, per apreciar-ne el gust o la qualitat; cast. catar, probar. Con hom tasta la mar si és salada, Llull Cont. 167, 10. Totes coses que degudament tastar poran, abans que a la nostra persona posen tasten feelment, Ordin. Palat. 78. D'uymés temps és que tasts algun poch de axerop dolç, Genebreda Cons. 58. Com serà tota tant cuyta que no y aurà sinó una escudella, tasta-la de sal, Sent Soví 22. A qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobaràs, Tirant, c. 340. Rosses abelles | l'olor n'aspiren y la mel ne tasten, Costa Trad. 56.
|| 2. Menjar o beure molt poc d'una cosa; cast. probar. Per que vos pensau que'l vell paladar | la tendra perdiu no deja tastar, Proc. Olives 123. No tastaré vianda | que abans no respongueu a la comanda, Alcover Poem. Bíbl. 36.
|| 3. ant. Tocar una cosa per apreciar la seva temperatura, finor, etc.; cast. examinar, probar, tantear. Lo regarden e'l tasten al pols e a les venes, Graal 188. E tastí'm lo pols, e de febre | no em sentí punt, Metge Fort. 58.
|| 4. fig. Experimentar, sentir l'efecte d'una cosa; cast. probar. E io, qui nova set enquer tastava, Febrer Purg. xviii, 4. Qui comença a tastar la dolçor de las virtuts e scièncias, tantost percep són maiors béns que no pensava, Egidi Romà, i, 4a, 7. El primer pelabarbes que vaig tastar... fonch el fadrí major de la barberia, Penya Mos. iii, 113. Tastar el garrot: rebre garrotades. Tastar els punys d'algú: rebre'n cops de puny.
    Fon.: təstá (pir-or., or., bal.); tastá (occ.); tastáɾ (val.).
    Etim.: probablement onomatopeia del so que fa la llengua en saborejar una cosa, o del que es fa amb la mà en tocar una cosa (cf. tustar.).