DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TATXA f.
|| 1. Clau curt i de cabota ampla; per ext., clau relativament petit com els que usen els sabaters per clavar les sabates; cast. tachuela, tacha. Encara en un ús més general i fora dels cercles professionals de sabaters, tapissers, etc., es diu tatxa tota mena de clau que no sigui de gran grossària; cast. clavo. Com nós haiam de gran necessitat... VI mília tatxes semblants de la mostra que us trametem, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 539). Per quatrecentes taxes per a la manegueta de la nompa, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Paguí per fil, tatxes e agulles per metre los senyals reals sobre la tomba IIII s., doc. any 1458 (BSAL, ii, 232). Unes cuyrasses de brocat ab les tatxes daurades, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40). Una capsa rodona ab tatxes y claus, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Tatxas de roseta, val lo miller sis sous, Tar. preus 72.
|| 2. Mena d'espina de fusta que es troba a l'interior del suro; tall o trosset triangular o quadrat que s'arranca de vora la geniva del suro, mentre és a l'arbre, per saber-ne el gruix i qualitat (Gir., Empordà, ap. BDC, xiii, 150).
    Fon.: táʧə (or., bal.); táʧɛ (Lleida); táʧa (val.); táʤə (pir-or.).
    Intens.:—a) Augm.: tatxassa, tatxarra.—b) Dim.: tatxota, tatxot.
    Etim.: de l'occità tacha, mat. sign. ||1, l'origen del qual és molt incert (cf. Corominas DECast, s. v. tachón).

2. TATXA f.
|| 1. Taca de cosa material (Pego, Castalla); cast. mancha.
|| 2. Taca moral, defecte; cast. tacha. Tatxa, qualseuol vici: Uitium: Tacha qualquier vicio, Nebrija Dict. Jo vench de gent sense tatxes, Roq. 22. Posar o Ficar tatxes a una cosa: retreure-li defectes, inconvenients.
    Etim.: del fr. tache, mat. sign.

3. TATXA f.:
V. taxa.