DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAULA f.: I, cast. tabla; II, cast. mesa.
I. || 1. Peça de fusta o d'una altra matèria dura, plana i més ampla que gruixuda. Haurem II cordes e assaer-uos-em en una taula, Jaume I, Cròn. 23. En les carreres de la ciutat pot cascú en la frontera de son alberch posar taules, estolons o pilars, Cost. Tort. I, i, 2. Especialment: a) Peça de fusta damunt la qual fenyen els pans o posen aquests en dur-los al forn o en desenfornar-los (val., eiv.).—b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega del llit (occ., val., eiv.). El llit, compost per dos banquets de fusta de uns quatre o cinch pams d'alts, sostenen les taules, y estes una màrfega, Martínez Folkl. i.—c) Peça de fusta ampla i de poc gruix, que serveix en diversos oficis manuals per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Taula de planxar: post de planxar (val.).—d) Peça de fusta plana, de forma quadrilonga, que s'enganxa a una bístia i és arrossegada horitzontalment damunt la terra de conreu per a aplanar-la o esterrossar-la (Ribagorça, Pallars, Urgell, Gandesa, Calasseit, Tortosa, País Valencià); cast. atabladera. Taula de pagès per aplanar la terra: Haec Traha, Lacavalleria Gazoph.—e) Cadascuna de les posts d'un carro (Lluçanès).—f) La plataforma del carret de garbejar (val.).—g) Llata, cadascuna de les peces de fusta de poc gruix que es posen de través damunt les bigues que han de sostenir la teulada o llosat (Pallars Sobirà, Morella).
|| 2. Cadascuna de les peces de fusta planes que s'empren en la construcció de la coberta i de la part exterior d'una embarcació. Taules de la coberta: les que, posades de pla sobre les llates, formen la superfície plana de la coberta superior d'un vaixell. Taules de l'obra morta: les que estan de cantell entre la soleta de l'obra morta i l'ambó, des de la part de proa a la de popa, i estan clavades als escalemots. Taules d'omplir: les que, en l'antiga construcció de bucs, se posaven als costats del tallamar per omplir el buit que quedava entre aquest i la part alta de proa. Taules del pla: són les que formen el pla del buc d'un vaixell, des de la taula bocal per sota el cos de cinta, fins a la taula pelaia, que té el cantell inferior dins la gresa de la carena. Taula bocal: la primera taula del pla del buc, que forma junta amb el cos de cinta i va paral·lela a aquest, de proa a popa. Taula de reforç: la que es clava a la part exterior del buc d'una embarcació salvavides o d'esport, per reforçar la resistència del buc. Taules del folro: les que van col·locades en sentit horitzontal des de la proa a la popa i formen un revestiment de la part interior del buc. Taules de l'ambó: andana de taules que, ajuntades de cap, van horitzontalment de cantell entre la clau i les taules primes, des de la conxa d'escoment a la gambota raconera. Moriren... tots quants eren en la nau, sino ten solament la mare e una altra fembra que scaparen en una taula, Eximplis, i, 116. Taula de salvació: post d'embarcació a la qual s'agafa un nàufrag per salvar-se; fig., recurs extrem per a salvar-se d'un perill greu. La Creu és l'única amiga dels atribulats i la taula de la salvació per als que naufraguen, Verdaguer Exc. 88.
|| 3. pl. En el teler de fusta, conjunt del portataules, el retauló, la guieta i les altres posts que uneixen el portataules amb el retauló; cast. caja.
|| 4. pl. Conjunt de peces de fusta ajuntades horitzontalment a certa alçada, damunt les quals es fan les representacions teatrals; cast. tablas. L'obra que la nit abans veié representar a les taules, Pla Carrer 70. a) fig. La professió d'actor teatral. «La noia es vol dedicar a les taules». Tenir poques taules: tenir poca experiència de la professió teatral, i per ext., de qualsevol activitat professional.
|| 5. pl. Agafes de baster o sabater (Barc., Igualada, Tarr., Val., Alcoi, Mall.); cast. pinzas. (V. agafa || 2).
|| 6. Objecte que té una superfície plana i llisa, comparable a una post; porció plana i llisa d'un objecte. Tàrtar blanch a aytal la conexensa que sian belles taules, Conex. spic. 33. Taula de torrons: barra de torró (occ.). Diamant (o altra pedra preciosa) en taula, o diamant taula, o taula de diamant: (o altra pedra preciosa) que forma una cara plana amb bisells. Portaua... los seus daurats cabells ligats detràs... ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor, Tirant, c. 433. Cinch diamants taules, doc. a. 1538 (arx. de Tortosa). Un balaix bellíssim en taula, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 115).Taula de l'enclusa: la part superior i central, plana, de l'enclusa. Taula del crani: (ant.) cadascun dels ossos més amples del crani. Alguns rahen o desfullen la primera taula del cràneum, Cauliach Coll., vii, 1.a, 3. Taula del pit: l'estèrnum (val.). Vena de la taula: una de les venes de la part lateral del coll dels animals equins. Les sagnies són tretze... La V. se fa en la taula, ço és en lo coll del cauall, e aquesta és la principal, Dieç Menesc. ii, 90.
|| 7. Doble plec rectangular deixat com a adorn a una peça de vestit, sobretot a una falda (Tortosa, País Valencià).
|| 8. pl., ant. Joc semblant al de dames, en el qual s'usava un tauler dividit en dos compartiments i cada un d'aquests en dotze caselles quadrades i alternant les blanques amb les negres, dins les quals els jugadors anaven situant les peces de fusta, regint-se per la sort dels daus, fins que guanyava aquell qui primer aconseguia de situar-les en l'orde preestablert. Que negú hom no gaus jogar... en negun joch de daus, exceptat joch de taules, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Güelf... era en una taverna jugant a taules, Eximenis Terç, c. 121. Que ningú no guos jugar a ningun joch de daus taules e naips, doc. a. 1396 (BSAL, iii, 36). Per no lexar un joch de taules que jugaua, Eximplis, ii, 219. No gos jugar a gresca ni a ningun altre joch de daus, si donchs no és a taules, doc. a. 1482 (Jocs Fl. 1895, p. 205).a) Taules: en el joc d'escacs o de dames, estat o situació en què cap dels jugadors no pot guanyar ni pot prosseguir el joc.
|| 9. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, escrita o pintada, o destinada a escriure-hi. Cada dia escrivia en unes taules que portava, aquelles coses que faien a mellorar, Llull Blanq. 79, 1. Quan naxem, la nostra ànima és axí com a taula rasa en què res no ha pintat, Eximenis II Reg., c. 10. Especialment: a) Cadascuna de les peces pintades que formen un retaule romànic o gòtic. Una taula de retaule major, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. ii, 114). Item II taules d'aur en què és figurada la pietat de Jesuchrist ab IIII cerafins, doc. a. 1412 (Misc. Puig 35). Lo qual retaule és de IIII taules e lo bancal ab sos guardapolsos, doc. a. 1447 (BSAL, xi, 251).—b) Post penjada a la paret d'una sacristia per a indicar-hi l'ordre de les misses que s'han de celebrar. Una taula ficada en la paret, en què són scrites les misses se han a dir, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31).
|| 10. Llista de coses indicades segons un orde. Taules de la Llei: les dues pedres on estava escrit el Decàleg. Dar-te-he dues taules de pera e la lig e los manaments que jo escriu, Serra Gèn. 81. Una taula en pregamí en què són scrits tots los censals, doc. a. 1423 (BSAL, v, 323). Especialment: a) Índex, llista de de les matèries contingudes en un llibre.—b) Llista d'un cert nombre de valors d'una variable i els valors corresponents d'una altra que és funció de la primera. Taules astronòmiques: les que contenen els valors numèrics necessaris per al càlcul de les posicions dels astres. Comensa almanach e taules al mig jorn, Gilbert-Corsuno Astrol. 2. Taula de multiplicar o taula pitagòrica: la que posa ordenadament els 81 productes resultants de multiplicar cadascuna de les xifres significatives per totes aquestes mateixes.
|| 11. La massa de gra que es forma damunt l'era, després de treure la palla, reunint la batuda amb el tiràs i ramassos per a després ventar-la i palejar-la (Pego, Sanet).
|| 12. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa (Banyoles, Urgellet, Conca de Tremp, Plana de Vic, Pla del Llobregat, Tarr., Calasseit, Tortosa, Ribera del Xúquer, Alcoi, Mall., Men., Eiv.). Les taules que fan en lo hort per fer diverça hortaliça: Areola, hic fulcus, Pou Thes. Puer. 34. Los segadós se n'entren per les taules d'ordi i de blat i comencen a segar, Moreira Folkl. 185.
|| 13. Taula d'aigua: mesura d'aigua de la regada, que és la quantitat d'aigua que cap de cavalló a cavalló sense córrer molt, i equival a uns 900 litres per minut (Cast.).
II. || 1. Moble consistent en una peça llisa i plana sostinguda per tres o més petges o cames i destinada a posar-hi coses damunt per menjar, jugar, escriure, treballar, etc. Menjaren ensems en la taula dels tretze pobres, Llull Blanq. 1. Serví en aquell dia de ofici de majordom a la taula real, Pere IV, Cròn. 56. Bé's guardaran que no vendran dejunes a taula, Metge Somni iii. Lo convidà a la sua taula, Scachs 39. Taula rodona: la que té la peça plana i horitzontal de forma circular o ovalada; fig., la que està destinada a seure-hi sense que hi hagi lloc de preferència; ant., la taula llegendària on el rei Artur es reunia amb els seus cavallers. Menava ab si sos bons cavallers de sa terra, que hanch lo rey Artús no hach a la taula redona, Muntaner Cròn., c. 66. Taula d'estisora: la que té els petges encreuats i no verticals. Taula amb ales: la que té dos costats articulats de manera que es poden plegar i desplegar. Taula escriptori: la destinada especialment a escriure-hi, i que sol tenir calaixos adequats per a guardar-hi papers. Taula ministre: la taula escriptori que té calaixos superposats a cada costat, des de la plataforma superior fins a terra. Estar en taula: seure a la taula, sobretot per a menjar. Alçar-se o aixecar-se de taula: deixar de seure en taula en haver acabat de menjar. Parar o Posar taula: cobrir la taula amb les coses necessàries per a menjar. Desparar o Llevar taula: llevar de damunt la taula de menjar les coses que han servit per a menjar-hi. Estar a cap de taula: seure en el lloc de més honor o distinció d'una taula. Fer bon cap de taula: menjar molt, amb bon apetit. Fer bona taula: menjar esplèndidament. Taula de català: taula abundant de bones menges. Taula de català: Gotholanorum mensa; id est conquisitissimis et uberrimis epulis extructa, Pou Thes. Puer. Taula de Barcelona: (ant.) taula de menges moderades. Se diu comunament en Cathalunya, de tota taula amesurada e sens superfluitat, que par que sia taula de Barcelona, Eximenis Reg., c. 23. Taula de maig: taula escassa de pa (es diu perquè en el mes de maig solen escassejar el blat i la farina). Taula de nit: taula petita que es col·loca a la vora del capçal del llit per a tenir-hi les coses que es puguin necessitar durant la nit, de manera que es puguin abastar del llit estant. Taula de joc: la que serveix per a jugar-hi a cartes. Taula de billar: la taula gran, quadrangular, coberta de tela, voltada d'una barana baixa, damunt la qual es fan córrer les boles del joc de billar empenyent-les amb els tacs. Per taula: tocant la bola a una de les bandes de la taula de billar; fig., indirectament.
|| 2. ant. Botiga o oficina destinada a vendre certes coses, a guardar i anotar diners o coses en dipòsit, a despatxar assumptes d'interès comú. Especialment: a) Oficina de cobrança i custòdia de diners; caixa. Dels quals béns la meytat al senyor d'aquel sia asignada, e la meytat a la nostra taula sia obseruada, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 308). Sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 177).—b) Moble i lloc on el carnisser tallava i venia carn. La taula de la carniceria: Lanionia mensa, Pou Thes. Puer. 131.—c) Establiment públic de banca i canvi. Un pobre vench a la taula hon lo cambiador tenia molts diners, Llull Felix, pt. v, c. 2. Regia lo libre corrible de la taula dels cambis e depòsits de la present ciutat, doc. a. 1517 (Ardits, iii, 266).Taula de Barcelona i Taula de València: nom de dues institucions que funcionaven a Barcelona i València en els segles XV a XVIII i tenien per finalitat fer operacíons de canvi i dipòsit de moneda. Trobí en la taula de Barselona huna anyada entera, doc. a. 1550 (Miret Templers 580). De pagar eo depositar en la taula de València les quantitats, Inv. Bertran.—d) Lloc de reunió d'un tribunal o consell deliberant. Los governadors... hajen a donar fermança que tendran taula a tots los clamaters, doc. a. 1346 (Aguiló Dicc.). Sien tenguts tenir taula de totes les causes e de tots los actes, doc. a. 1414 (Arch. Glott. It. ix, 270).Taula universal: reunió plenària d'un tribunal o consell deliberador. El primer de novembre dia de Tots Sants, que és taula universal, vingué a lo ofici mayor lo senyor virrey, doc. a. 1558 (Cron. May. 344). Posar sobre la taula: suscitar una qüestió a considerar o a resoldre. Deixar sobre la taula: suspendre temporalment l'examen o la discussió d'un assumpte, diferint-lo fins a una altra reunió.—e) Taula d'acordar: oficina on s'allistaven homes per a les milícies o per a l'armada. Sia dita plaja tro a la taula de acordar, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Si donchs lo patró de aquella no cridava e parava taula públicament dins la ciutat, doc. any 1385 (BSAL, ix, 14). Lo dit capità partí del dit cadafal ab tots los trompetes e ministres e féu la via de la taula de acordar, e aquí ell romàs per acordar gent d'armes e ballesters, doc. segle XV (arx. mun. de Barc.).
|| 3. Monument megalític prehistòric, compost de dues grans pedres: una d'horitzontal i una altra de vertical que la sosté, a vegades amb un reforç format per una altra pedra inclinada a manera de contrafort (or., men.). Al Principat, aquests dòlmens són anomenats vulgarment taula dels lladres, taula del dimoni o taula d'En Roldan; a Menorca en diuen simplement taules.
|| 4. ant. Taula de junyir: lloc on s'inscrivien o es presentaven els cavallers que volien prendre part a un torneig. Taula rodona: torneig mantingut per un cavaller o cavallers disposats a acceptar el repte de qui es presenti. No's pusca fer taula redonda si Nós personalment no y érem, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 275). Cauayler deu fer taules radones, Llull Cavall. 11 v.oNul hom no poria escriure los jochs e els alegres, taules redones, taules juntes de reyló, Muntaner Cròn., c. 23. Ab gran festa de bornadors e de taules redones e de balls, Pere IV, Cròn. 82. Tengueren taula de junyir a la plaça, Ardits, i, 4 (a. 1390). Com En Francí d'Olms, donzell, tingués taula de júnyer ab lansses ferradisses, doc. a. 1397 (RLR, vi, 379).
    Loc.—a) Fer taula rasa d'una cosa: considerar nul tot el que ha estat fet anteriorment.—b) Esser de taula: esser una cosa normal, acostumada, que ni cal discutir-la (Mall.).—c) Esser joc o cosa de poques taules: esser cosa fàcil o sense complicacions.—d) Anar l'aigua per la darrera taula: estar una cosa a les acaballes, a punt d'enllestir-se, de cessar (val.).—e) Parar taula als escarabats: anar amb el pany de darrera de la camisa fora dels calçons (Campos de Mall.).—f) De la taula al llit, i del llit a la taula: es diu del qui sols viu per a menjar i dormir.—g) Arribar a taules llevades: arribar massa tard (val.).—h) Parar la taula i llevar el pa: prometre una cosa i no complir-la (Vinaròs).—i) Sant Nofre posa taula: significa que és migdia, o sia, que és hora de dinar, perquè a migdia el sol dóna de ple a una roca molt visible que hi ha en el puig de Sant Nofre (Sineu).
    Refr.—a) «A la taula, santa paraula»; «A la taula i al llit, al primer crit»: significa que no cal que ens fem pregar o esperar quan ens criden a menjar o a dormir.—b) «Qui paga la taula, paga l'escot»: vol dir que aquell qui té convidats, es carrega no sols la despesa del menjar, sinó també les altres molèsties que hi són inherents (Pla d'Urgell).—c) «A la taula, ningú es fa vell»: significa que el temps passa de pressa i agradablement quan estem en taula menjant i parlant (Barc.).—d) «Es llit calent fa sa taula freda»: vol dir que els qui dormen massa no guanyen prou per a mantenir-se (Mall.).—e) «La taula i el bon marit, a la cara es porta escrit»: significa que en l'aspecte d'una persona es coneix si menja bé i si és ben tractada pels qui viuen amb ella.—f) «Qui canta a la taula i xiula en el llit, no té el seny complit».—g) «A la taula i al llit, la dreta al marit».—h) «Baralles de marit, de la taula al llit»: significa que les renyines conjugals solen esser de poca durada.—i) «Aquesta taula té tal ventura, que qui no hi és, no hi fa fretura»; «A la taula d'En Bernat, qui no hi és, no hi és comptat»: vol dir que allà on han de participar diverses persones, la que no hi és present queda fàcilment exclosa o postergada.
    Fon.: táwɫə (pir-or., or., bal.); táwɫɛ (Ll., Tremp, Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); táwɫa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Calasseit, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:—a) Augm.: taulassa, taularra.—b) Dim.: tauleta, tauletxa, tauleua, taulel·la, tauliua, taulona, tauloia, taularrina.—c) Pejor.: taulota, taulot.
    Etim.: del llatí tabŭla, mat. sign. I, i en llatí vulgar també mat. sign. II.