Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  taulat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAULAT m.
|| 1. Pla horitzontal fet de posts sostingudes per suports a certa altura del sòl; cast. tablado. a) ant. Tirar o Trer a taulat: exercici cavalleresc festós, que consistia a tirar llances i altres armes contra un postissat o castell simulat, per exercitar la punteria i guanyar messions; cast. tirar a tablado. Ab molts de companyons bornà, e trasch al taulat, e féu de armes, Llull Felix, pt. iv, c. 11. Menjaren tots ab lo rey de festes, e bornaren, e tiraren a taulat, Desclot Cròn., c. 30. Sí que'l senyor rey... tragué a taulat tres estils a ca da carrera, Muntaner Cròn., c. 140.
|| 2. Paviment de fusta (Vall d'Àneu); cast. enta blado.
|| 3. Postissada que es posa dins l'escalada del carro (Urgell); cast. tablado.
|| 4. Taula de terra de regadiu (Urgell, Gandesa); cast. tabla.
    Fon.:
təuɫát (or., bal.); tawɫát (occ.).
    Etim.:
tabŭlātum, mat. sign. |||| 1, 2.