DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAULELL m.
I. || 1. Post de pastar o fenyedor; la post que es posa entravessada a la pastera o a la boca d'un gibrell, i damunt la qual es feny el pa (St. Feliu de C., Puigcerdà, Vall d'Àneu, Cast., Llucena, Val., Pego, Sanet, Benidorm); cast. tabla de amasar. Tres taulels de pastar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12).
|| 2. Post damunt la qual es porten els pans i coques al forn o es tornen del forn a casa (Alt Pallars, Balaguer, Gandesa, Tortosa, País Valencià); cast. tablero. Portant en ella demunt de taulells les coques, Serra Calend. folkl. 129.
|| 3. Peça de fusta plana amb un agafador a un extrem, que serveix per a passar els pans de la post a la pala amb què s'han d'enfornar (Ulldecona).
|| 4. Lloses de pedra que hi ha en el forn i damunt les quals es fa el pa (Urgell).
|| 5. Barret o peça de fusta col·locada horitzontalment damunt el peu de brisa o d'oliva per a pitjar-lo (val.).
|| 6. Fusta o pedra posada damunt l'ampit d'una finestra per a tenir-hi testos de flors (Plana de Vic).
|| 7. Rajola fina, generalment envernissada, per a paviments i per a treginats (val.); cast. baldosa, azulejo. Vaig tenir la sensació que un frec de peus a penes sobre els taulells se m'apropava, Casp Proses 52. Taulell del mocadoret: rajola quadrada dividida per una diagonal en dos triangles que solen esser un de color verd i l'altre blanc. Taulell de l'escarabat: rajola que té com a motiu decoratiu central un dibuix semblant a un escarabat. Taulell del rodamonte: rajola que té com a motiu decoratiu una representació estilitzada dels molinets de paper (BSCC, xvi, 421).
|| 8. Porció de terra de conreu tancada per marges o parets (Tortosa, Men.); cast. tablar, cuadro.
|| 9. ant. Taula o índex de noms; escalafó. Per causa de certes ordinacions del jugar e jurar de Déu, e remoció del taulell dels botxins e tatxació de XXIIII II. les quals foren tatxades als dits botxins per sostentació de llur vida, doc. a. 1467 (Ardits, ii, 479).
II. || 1. Taula llarga i alta damunt la qual un menestral treballa les coses del seu ofici, sobretot en els de fuster, ferrer, argenter, llauner, sastre; cast. banco, tablero. Qui's volrà d'aquí avant levar maestre en la dita ciutat e tenir taulell publich en aquella, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 308). Semblant sagrament e homenatge haje a fer e prestar quescun baxador qui del dit offici volrà usar dins Barcelona abans que y puxe tenir taulell publich ni secret, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 443).Especialment: a) Taula llarga i estreta que està situada davant la boca del forn de pa, i serveix per a posar-hi els pans i coques per enfornar-los o en treure'ls del forn; cast. estrado.
|| 2. Taula llarga i alta damunt la qual els botiguers mostren els gèneres als compradors; cast. mostrador. Un cafè... va ser decorat pel pintor Caraboi... convertí el taulell, que era de rajoles, en una obra d'art, Bladé País 24. Sortí a rebre'ns l'home de rera el taulell, Espriu Lab. 96. a) Finestra quadrada, a planta baixa, on els botiguers treien les coses posant-hi una taula a continuació del gruix de la paret, que també feia de taula, i així servia per a despatxar sense que els parroquians entressin a la casa (Rupit).
|| 3. Taula llarga per a menjar-hi (Eiv.); cast. mesa.
|| 4. Calaixat de sacristia. Un taulell de servir d'altar ab armaris, Inv. Eixarch.
|| 5. ant. Taula de jugar; cast. tablero, mesa de juego. Dono et stabilio uobis... taulel de daus, doc. a. 1277 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dos taulells de jugar a daus, Inv. Grau. Hun taulell pintat de scachs, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 418). Lo taulell de scachs de vori ab escachs e taues de vori, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 108). Lo perdedor | gran jugador | ... | allí's despulla | en lo taulell, Spill 9989.
    Var. dial.: taurell (En los taurells de la Cort de la dita vila, doc. a. 1466, ap. Hist. Sóller, i, 275); taunell.
    Fon.: təuɫéʎ (or., bal.); tawɫéʎ (occ., val.); təwɾéʎ (mall.); təwnéʎ (Blanes); tawnéʎ (Ulldecona, Vinaròs).
    Intens.:—a) Augm.: taulellàs, taulellarro.—b) Dim.: taulellet, taulelletxo, teulellel·lo, taulelleu, taulelló, taulelliu.—c) Pejor.: taulellot.
    Etim.: derivat dim. de taula.