DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTAVELLA f.
|| 1. Bajoca || 1 (pir-or., or., occ., val.); cast. vaina. I braç d'aylls, I cistella plena de taueles de torn..., I desquet ple de fonoyll, doc. a. 1380 (BABL, vi, 471). Convé cullir-los [los llobins] aprés que ha plogut, perque quant són sechs, se hyxen de la tauella y se perden, Agustí Secr. 83.
|| 2. Mongeta tendra, bajoca || 2 (Pallars, Tremp, Urgellet, Urgell, Val.); cast. habichuela.
|| 3. Doblec, arruga; cast. pliegue, doblez, arruga. Havia davallat per la cinglera arrapant-se a les crètues i tavelles de la penya, Ruyra Pinya, ii, 207. La boca... feia una llarga tavella travessera, amb els llavis cap endins, Víct. Cat., Ombr. 12. Especialment: a) Doblec fet per adorn a una tela, a un paper o altra cosa flexible. Tot de sobte les faldilles | li trepitja un jovenet, | li fa escorre una tavella, Collell Flor. 48.—b) fig. Núvol prim que sembla un doblec de roba, i que, en aparèixer en gran nombre cobrint el cel, sol esser senyal de pluja (Mall.).
|| 3. Bastó de ferro que es posa dins el torn de la carreta per a estrènyer les cordes garroteres (Conflent).
|| 4. eufem., per punyeta (val.). On tindrà amagada la clau el llop de la tavella, Valor Rond. ii, 53. Hi ha moros a la costa y poden vindre y fer-mos la tavella, Martí G., Tip. mod. i, 157.
Fon.: təβéʎə (pir-or., or.); taβéʎa (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Val.); tavéʎa (Cast., Al.); təvéʎə (Tarr., Bal.); taβéʎɛ (Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi).
Intens.:—a) Augm.: tavellassa.—b) Dim.: tavelleta, tavelletxa, tavelleua, tavellina, tavelliua, tavellona, tavelloia, tavelló.—c) Pejor.: tavellota, tavellot.
Etim.: del llatí tabĕlla, ‘posteta’.