Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  taverna
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAVERNA f.
Botiga on es ven vi a la menuda; cast. taberna. Gran re de tafurs... bevien en la taverna, Llull Blanq. 76. Ningú confrare no gos beure en taverna ni jugar, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 168). Guarda no sien les vies tortes anant a la taverna ni a caçar lebres, Sermons SVF, i, 117. A cada gat que arreplegava per les tavernes, Víct. Cat., Ombr. 56.
    Loc.
—a) Cul de taverna: persona que freqüenta molt les tavernes.—b) Dur sa taverna oberta: dur la bragueta desembotonada (Alaró).—c) El dimoni hi para taverna: es diu d'un lloc o d'una cosa on hi ha un gran desgavell (Mall.).
    Refr.
—a) «Taverna que té bon vi, ventura té prop de si»: significa que el comerç ben assortit i ben servit sol prosperar.—b) «No posis ram a on no hi ha taverna»: es diu referint-se als qui fingeixen coses que no tenen, o donen més importància a la part externa que a la substancial.
Taverna: topon. a) Tavernes Blanques: antic poble i avui arraval de la ciutat de València.—b) Tavernes de Valldigna o La Vall de Tavernes: ciutat de la comarca de Gandia.—c) Ses Tavernes: alqueria del terme de Ciutadella (Men.).
Taverna: llin. existent a Arbolí, Alforja, La Selva del C., etc.
    Fon.:
təβέɾnə (or.); taβέɾnɛ (Urgell, Ll., Gandesa); taβέɾna (Andorra, Calasseit, Tortosa); tavέ̞ɾna (Cast., Al.); taβέ̞ɾna (Val.); təvέ̞ɾnə (Bal.); tavέlna (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: tavernassa.—b) Dim.: taverneta, tavernetxa, taverneua, taverniua, tavernona, tavernó.—c) Pejor.: tavernota, tavernot.
    Etim.:
del llatí tabĕrna, ‘casa de fusta’.