Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. tec
veure2. tec
veure3. tec
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

1. TEC m.
Menjada abundant i bona (or., occ.); cast. comilona, guateque. Oferir-los un tec en celebraciů de la palliÁa, Roger Pera 65.
††††Fon.:
tέk (or., occ.).
††††Etim.:
probablement masculinitzaciů de teca, art. 1.

2. TEC m.
Soroll d'un cos sÚlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra (bal.). Cada tec fa llenques, cada poi un tro, Caimari Edif. 59. Fer tec: fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc; fig., tenir Ťxit, aconseguir allÚ que un es proposava; cast. salirse con la suya, salir airoso. Ja veig que no farŗs tech, Penya Poes. 258. No crech que fassem tech, Alcover Rond. i, 179. ęA sa meva amor vaig dir: | —Deixa'm tocar es collaret.— | Me va dir:—No farŗs tec, | no espers tal cosa de miĽ (canÁů pop. Mall.).
††††Fon.:
tə́k (Mall., Ciutadella).

3. TEC topon.
|| 1. Poble del cantů de Prats de Mollů (Vallespir).
|| 2. Riu que baixa per Arles i Ceret fins a desaiguar en el Mediterrani prop d'Elna. Defensam piscandi in Tec, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Anam-nos-en a jaure a la ribera de Tech, Pere IV, CrÚn. 168.
††††Etim.:
desconeguda, perÚ segurament pre-romana.