DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEC m.
Menjada abundant i bona (or., occ.); cast. comilona, guateque. Oferir-los un tec en celebració de la palliça, Roger Pera 65.
    Fon.: tέk (or., occ.).
    Etim.: probablement masculinització de teca, art. 1.

2. TEC m.
Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra (bal.). Cada tec fa llenques, cada poi un tro, Caimari Edif. 59. Fer tec: fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc; fig., tenir èxit, aconseguir allò que un es proposava; cast. salirse con la suya, salir airoso. Ja veig que no faràs tech, Penya Poes. 258. No crech que fassem tech, Alcover Rond. i, 179. «A sa meva amor vaig dir: | —Deixa'm tocar es collaret.— | Me va dir:—No faràs tec, | no espers tal cosa de mi» (cançó pop. Mall.).
    Fon.: tə́k (Mall., Ciutadella).

3. TEC topon.
|| 1. Poble del cantó de Prats de Molló (Vallespir).
|| 2. Riu que baixa per Arles i Ceret fins a desaiguar en el Mediterrani prop d'Elna. Defensam piscandi in Tec, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Anam-nos-en a jaure a la ribera de Tech, Pere IV, Cròn. 168.
    Etim.: desconeguda, però segurament pre-romana.