DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TECLA f.: cast. tecla.
|| 1. Cadascuna de les barretes de fusta, sovint revestides parcialment d'ivori, que, posades una al costat de l'altra i premudes amb els dits, actuen sobre el mecanisme sonor d'un piano, orgue, clavicordi o instrument anàleg i fan que sonin les cordes d'aquest, corresponent cada barreta a una nota musical diferent. Les tecles: Prima, Pou Thes. Puer. 115.
|| 2. Cadascuna de les barretes metàl·liques que en una màquina d'escriure o de comptar corresponen a les diverses lletres o xifres i que, en esser premudes amb els dits, mouen els motlles de les dites lletres o xifres i fan que aquestes es marquin en el paper.
|| 3. fig. Cadascun dels mitjans possibles per a obtenir una cosa; cadascuna de les matèries que es poden tractar o en què es pot actuar. El fer una barba ben feta vol dits y sebre tocar una partida de tecles que no hi va tothom, Penya Mos. iii, 119. Tocar moltes tecles: ocupar-se en moltes coses. Encertar o Endevinar la tecla: encertar la solució d'una dificultat. Mudar o Canviar de tecla: canviar d'assumpte, de qüestió, de matèria a tractar. Tocar totes les tecles: posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses. Tenir moltes tecles: tenir molts d'aspectes diferents, moltes dificultats.
    Fon.: téklə (or., bal.); téklɛ (Ll.); tékla (Tortosa, val.); tékklə, tégglə (or. i mall. vulgar).
    Etim.: incerta, però possiblement de l'àrab tāqra, ‘caixa’, nom que s'hauria aplicat primerament als instruments musicals de caixa (anomenats instrumentos de tecla en castellà antic) i després a les barretes que són les peces característiques d'aquesta mena d'instruments, i que en conjunt formen el teclat que ve a esser també una mena de caixa; aquesta és l'opinió de Corominas DECast, s. v. tecla.

2. TECLA
Nom propi de dona, procedent del d'una màrtir cristiana del segle I, que és patrona de la ciutat de Tarragona; cast. Tecla. La església de sancta Tecla de la ciutat de València, Consolat, c. 1. Deliura, Senyor, la mia ànima axí com deliurist Daniel del lach dels leons... e senta Tecla dels cruels turments, Tirant, c. 478.
    Refr.
—Hi ha alguns refranys referents a Santa Tecla, la festa de la qual s'escau el 23 de setembre: «Santa Tecla la tronera» (perquè per aquell temps sol haver-hi tronades); «Santa Tecla batedora de noguers» i «Santa Tecla escaldadora de panses» (per les feines que se solen fer per aquella data); «Santa Tecla, el ventre en regla» (perquè pel setembre s'acaba la fruita i les indigestions conseqüents d'aquella).
    Etim.: de Thecla, nom que apareix en unes actes llatines apòcrifes referents a Sant Pau i a la dita santa.