DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TELEFONAR v.
Parlar o comunicar per telèfon; cast. telefonear. a) tr., amb complement directe expressador de la cosa que es comunica i amb complement indirecte indicador de la persona amb qui s'estableix la comunicació. Li vaig telefonar que a quarts de deu..., Lleonart Cov. 134.—b) intr. o absol. Dos dies després fou ell qui va telefonar, Soldevila Moment 179.—c) tr. amb complement directe indicador de la persona amb qui es comunica (el qual ús és incorrecte), Rep correspondència, telefona i el telefonen, Oller Hist. 184 (la construcció correcta seria: «telefona i li telefonen»).
    Fon.: təɫəfuná (Barc.); teɫefonáɾ (Val.); tələfoná (Palma).